10 de febrer 2008

De què te por la dreta que crida i ofèn tant?

Primer que tot he de dir que s'han passat un xic els de la plataforma PAZ tractant al PP d'imbècil, perquè el fet de comparar-los amb les persones que pateixen aquest tipus de frenastènia, resulta denigrant per aquestos malalts que els titllin de peperos sense tenir cap culpa d'haver nascut amb aquest desenvolupament anormal dels seus cervell. Crec que aquest col·lectiu de malalts és mereixen una disculpa, són ells els ofesos. Pensar com els de dretes i ser un treballador és una anomalia que se la busca la pròpia persona.

Per altra banda la manca de cultura general que es fa pal·lesa ens alguns alts càrrecs d'aquest partit és preocupant. Com pot afirmar la Esperança Aguirre que els actes de fe són exclusius del cristianisme? és absurd, hi ha al món i a diari nombroses situacions que ens conviden a confiar amb alguna cosa, un altre deu o alguna persona; per dir un exemple de fe amb les persones citaria a tots aquells malalts de càncer que a diari lluiten contra aquesta terrible malaltia i tenen tota la seva fe i confiança amb l'equip mèdic que es desviuen per curar-los, si un malalt es deprimeix i no te fe, ningú podrà fer res per la seva vida.

I també he de fer present la manca d'informació general i desconeixement que tenen del país que pretenen governar (és un dir, perquè el que volen realment es manar). Culpar a tots els artistes i professionals de la cultura del cànon digital i afirmar que han inventat el socialisme milionari i han oblidat a la gent normal, és d'una hipocresia rotunda. La gent normal no són els empresaris, i encara menys els treballadors, que votaran a Pizarro perquè podran adaptar els salaris que pagaran a la xusma que els mantenen al seu gust i capritx, i a sobres és desviuran per treballar més per veure si al amo i senyor li va millor i els poden pujar un euro més. I recordo que hi ha grans artistes que s'han manifestat militants o simpatitzants del PP...

Això és per ells la definició de gent normal: gent que creu a cegues amb l'església (que no és el mateix que creure amb Deu) i que treballaran tot el dia i no pensaran amb res més que no sigui servir exclusivament als senyors. A algú padrí del partit o simpatitzant li és familiar aquesta situació?...

1 comentari:

Anònim ha dit...

weno, weno, como vas querida, como vas, sigue así!