02 de maig 2008

La violència sempre empitjora les coses.

Resum estret de la Wikipedia

El rei Amadeu de Saboia abdicà el 10 de febrer de 1873. Al mateix temps el poble de Madrid va prendre els principals punts de la ciutat en suport dels diputats republicans que aconseguiren l'endemà la proclamació de la República.

El republicanisme està dividit entre els que volen una República unitària (un únic govern per a tot el país) i els quals desitgen la República federal (estats autònoms que es posen d'acord per a crear un Estat de rang superior).

Des de febrer fins a juny, la presidència recau sobre Estanislau Figueras, home relativament feble, a qui donen suport els unitaris. Al juny, les Corts Constituents, que preparen una nova Constitució Republicana Federal, nomenen President a Francesc Pi i Margall (republicà federal). Aquest resultà un valuós intel·lectual i capaç home d'estat però que es va veure sobrepassat pels esdeveniments.

Per tota Espanya es produeix l'aixecament cantonal, pel qual regions, ciutats o comarques es declaren repúbliques o cantons i es rebel·len contra l'Estat amb gran violència, sobretot a Alcoi. Pi i Margall dimiteix.

Li succeeix Nicolás Salmerón, qui encarrega a l'Exèrcit acabar amb la insurrecció. Ho aconsegueix en tota Espanya excepte a Cartagena, on els insurrectes conten amb suport i armament militars. Els republicans federals es veuen desacreditats per l'aixecament cantonal. Després de la dimissió de Salmerón (deguda a la seva oposició al restabliment de la pena de mort), és nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monàrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans.

El 2 de gener de 1874, Castelar queda en minoria en les Corts, el que implicaria tornar a donar el govern als federals. Per a evitar-lo, el Capità General de Madrid, Manuel Campos y Pavía, a l'endemà va donar un cop d'Estat ordenant a la Guàrdia Civil desallotjar l'hemicicle de les Corts. Pavia, republicà unitari, li oferix la presidènci a Castelar. Castelar, que no volia estar en el poder donat per mitjans antidemocràtics, va dimitir. El General Francisco Serrano formà nou govern. Dissol les Corts i governa amb el suport dels monàrquics, conservadors i republicans, nomenant-se President de la República.

El 29 de desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos es pronuncia en Sagunt en favor de la restauració en el tron de la monarquia borbònica en la persona de Alfons XII, fill d'Isabel II. El triomf d'aquesta opció s'assolirà gràcies al treball previ de Antonio Cánovas del Castillo.

Degut a les males polítiques hagudes en moments anteriors a aquest fet, els territoris estaven actuant sense pensar ni argumentar, motivats tant sol per la ràbia que els produïa no ser escoltats i haver estat “escanyats”, es van deixar perdre una República Federal que sempre hagués estat millor que la Dictadura que va venir desprès.

De debò que és millor actuar sense pensar i argumentar els motius que ens impulsa a canviar el sistema per millorar la situació fent anar com a única arma la violència?...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Et felicito pel record de la I República i dels federalistes.

Martín L. ha dit...

Gràcies Trifò, saps prou que això tant sol és un breu resum, que la història és molt més complexa, però, m'ajuda a fer entendre que si les coses passen com passen és perquè els humans no apliquem la regla que em vas ensenyar un cop: 24/48/72, 24h per assimilar els fets, 48h per reflexionar sobre el que ha passat i 72 per fer públic el teu parer; si les persones no fossim tant de "sangre caliente" i no actuéssim a "lo pronto" molts errors de l'història no haguéssin passat, i, contradint amb tots els meus respectes la tesis dels historiadors, no es tornarien a succeir.
Però, d'altra banda, potser passen perquè han de passar per apendre d'elles i no caure am els mateixos paranys.