08 de juny 2008

Mirades



Us heu parat mai a mirar als ulls de la gent?, però, les seves mirades amb concret?...

Certament els ulls són els miralls no tan sol de l’ànima, ans de la nostra salut també.

Pots sortir en una foto somrient, però, si és forçat, els teus ulls no riuran amb tu. Li pots confessar amor absolut a una persona, però, si no ets sincer els teus ulls no ho demostraran. Pots afirmar i tornar a afirmar que allò que dius és la veritat, però, si no ho és, els teus ulls et delataran...

Les quatre mirades que he triat són de persones a les quals els he pogut mirar als ulls, malgrat les nostres timideses, tot i que els seus amos són personatges públics i certes timideses ja les han hagut de superar.

No diré noms, perquè el que vull és que observeu tant sol les mirades i descobriu allò que ens volen dir: com són com a persones i com se sentien en el moment de fer les fotos, tant se val que sigui petita, si algú no el tens prou de cara tampoc observaràs el detall.

Observo tranquil·litat, serenor, sinceritat, la tercera es mostra somrient, la quarta pensant, la primera més “picarona” típica de persones astutes, la segona és la més cerebral de totes, la de persones que sempre toquen de peus a terra i els agrada somniar poc. Totes quatre m’inspiren pau i confiança, i això fa que, tot i no conèixer amb persona als seus propietaris, tant sol una lleugera donada de mà, pugui confiar amb les seves persones, perquè, ni que no puguin solucionar tots els problemes del món, hi posaran tota la seva voluntat i forces per fer-ho millor dia a dia.

Resulta obvi que ells puguin ser dels meus, però, no són les úniques mirades que m’han inspirat confiança, per sort, de bones persones i treballadores n’està ple aquest món.

4 comentaris:

Trifó de Vernet ha dit...

Gràcies!

Martín L. ha dit...

Perquè?

Trifó de Vernet ha dit...

potser simplement per obsservar i fer-nos observar, que et sembla?

Martín L. ha dit...

Em sembla que podem començar tots per mirar més als ulls i deixar-nos d'enlluernadores aparences i bonics discursos emotius o esperançadors; agafar una foto d'aquell que ens interessa i tapar tot, tant sol deixant la seva mirada... si sempre ho haguéssim fet així, segons qui no hi seria a llocs que els hi va més que gran. I això és aplicable en qualsevol moment i situació de la vida, fins i tot per triar els nostres amics i parella.
Ens deixem enganyar perquè menystenim els nostres instints naturals, deixant-los de banda tot provocant la seva atròfia.