Discussió = Temps aturat

Els japonesos mai no van adquirir el costum occidental de la discussió. La seva cultura no va rebre la influència dels modismes que utilitzaven els grecs per pensar i que els monjos medievals van refinar i van desenvolupar com un mitjà per provar que els heretges estaven equivocats. A nosaltres ens sembla estrany que no discuteixin. A ells els sembla estrany que a nosaltres ens agradi tant discutir.
En el nostre estil de reunió, les persones s'asseuen tenint ja els seus punts de vista, i, en molts casos, la conclusió que volen que els altres acceptin. La reunió consisteix, per tant, a discutir els diferents punts de vista per veure quin sobreviu a les crítiques i quin obté més adhesions.
Les idees inicials sofreixen modificacions i millores. Però tot és com d'esculpir una pedra, començar amb un gran bloc i anar picant fins a obtenir l’obra final.
A nosaltres ens és difícil d’entendre que els participants japonesos es reuneixen sense idees preconcebudes. El propòsit de la reunió és escoltar. Per què no hi ha un silenci total i improductiu? Doncs perquè cada participant, quan li correspon, fa la seva reflexió i lliura un fragment d'informació neutral. El mapa es va completant en forma gradual. Es torna més ric per pensar i detallar.
L'important és que ningú no proposa una idea preconcebuda. La informació s'ofereix amb la reflexió del moment. Aquesta informació s'organitza a poc a poc en una idea.

La noció occidental és que les idees se cisellen a cop d'arguments.
No podem canviar les cultures. Per això necessitem un mecanisme que ens permeti defugir el nostre costum de discutir, perquè no actuem com si fóssim japonesos en una reunió japonesa?...

Tenim l’avantatge per sobre els japonesos que ja tenim una idea inicial, això ens suposaria una retallada de temps considerable, però, impulsats pel nostre “ego” que diu que ens hem de sortir amb la nostra, deixem passar el temps tot llençant-lo a les escombraries i, alhora, els problemes i qüestions continuen sense solucions.

Si el sistema de finançament ja va ser aprovat quan es va acceptar l’Estatut de Catalunya, a més, es va dir que seria interessant aplicar-ho a la resta d’Autonomies, perquè s’han de posar tantes traves?.