Per tot arreu circula el trailer d'un documental on representants de la església fan afirmacions del tipus:
"Doncs, si! m'excito quan veig nens despullats!"
"Sentir atracció sexual per un nen de 9anys no és motiu per deixar de ser sacerdot"
"Sabien que abusaven d'una nena, però, tant se fa, el que hagués estat obscè és abusar d'un nen perquè és tractaria de homosexualitat"
"Saben que hi ha nens que pateixen abusos sexuals a les parròquies, però, l'unic que importa és que els cossos de seguretat no se assabentin"
http://es.youtube.com/watch?v=ESRybDzxqlQ#
Cert que sol parlen d'un, però, són tots els representants del Cristianisme els qui el protegeixen i a més refermen les seves confessions on li treuen importància al fet de violar nens.
No són les religions les culpables, les dolentes; elles per si mateixes sol ajuden als seus fidels a ser millor persones dia a dia, els condueixen per bons camins per arribar o no deixar de ser bones persones justes, ajuden a tot aquell que passa per moments durs a ser més forts interiorment, totes encaminen a l'home envers la il·luminació interior.
Jo no crec amb cap ni una d'elles, però, respecto els diversos ideals perquè tots van ser creats amb la finalitat d'ajut moral a les persones, i servei social pels més necessitats, amb més o menys coherència i cohesió. El que si crec és que tant sol la mà de l'home és la culpable de que totes les Religions siguin vistes per l'humanitat com unes despòtiques. És contra l'home que s'han d'aplicar les lleis, no pas contra els diferents Deus.
Fer judici ràpid a algú per la religió que professa és absurd; jutjar a un home pels delictes comesos contra l'humanitat, o contra algú, és el que toca, sigui quin sigui el carre que tingui dintre d'una Religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada