12 de juliol 2008

No tinc Nom.

Algú un cop em va preguntar: Perquè tant sol fas anar part dels teus cognoms, t’ocultes? – li vaig contestar – Perquè aquests representen a més d’una persona i jo voldria contribuir a ser part dels pensaments, idees i veus de tots aquells que no tenen nom. No m’amago, em fusiono.
Algú altre, potser amb somnis, em va comentar que jo tinc la resposta, que la fes córrer, i li vaig dir – No tinc Nom – i em respongué – Per això tens la resposta.
No tinc nom com tots aquells que pateixen al nostre voltant pel mal funcionament de tot plegat al llarg de la història i arreu del món; i no m’estic pas referint al xovinisme que si en pago 100€ em tornen 60 cèntims... no cal sortir del propi país per poder comprovar que per molts és tot un luxe poder pagar 60 cèntims. Com tampoc cal, com a excusa barata, donar la culpa dels nostres problemes a tot hom de fora o d’aquí; si no els crees no en tens de problemes, i si te’ls provoquen tant sol ho són, perquè tu els vols veure com a tal. La capacitat de raonar la tenim per fer-la anar, no pas per guardar-la com una vulgar possessió més. Però, alhora també hem de ser respectuosos amb els que no tenen nom i no fer-los-hi la vida encara més difícil del que ja la tenen. No menjar bé i capficar-se disminueix la facultat de raonar, i si a sobres es viu en un entorn on t’anul•len com persona, com ésser viu... No és tracta de donar-ho tot, és tracta de no crear problemes a ningú.
No tinc nom com tots aquells que repassen i tornen a repassar els seus comptes per veure com s’ho fan un mes més per poder pagar-ho tot, mentre hi ha d’altres que s’emprenyen per fer cues durant hores per comprar una iPhone i no trobar prou stock... no és que critiqui a aquests darrers, tant sol critico que aquest “enuig” no el pugui pas tenir tot hom que la vulgui, són molts més els que s’estan emprenyant, perquè “els que tenen” i s’omplen la boca dels beneficis anuals amb grans titulars als diaris i noticiaris no paren d’abusar dels minsos sous o beneficis dels consumidors, productors i/o nous propietaris tot pujant preus; la majoria de vegades el motiu d’aquestes pujades tant sol és l’egoisme de voler tenir encara més que ningú: especulació.
No tinc nom com tota aquella part de natura que de forma continuada estem fent desaparèixer i encara tenim la barra de dir que no plou i s’està assecant el país, el món.
No tinc nom com tots aquells que arreu del món pateixen aquestes mateixes injustícies i d’altres cruels i denigrants que desitjo que cada cop les sofreixin menys éssers vius. Els animals també sofreixen la nostra tirania, li estem destruint el seu hàbitat; al Pol Nord d’ací no res ja no hi podran viure i tampoc es podran desplaçar enlloc, serà un extermini cruel i brutal, milers de cadàvers estesos per unes terres i unes aigües on ja no hi haurà el gel que necessitaven per viure. Però, tant hi fa, les nacions del voltant tant sol es preocupen de, a qui pertany el petroli que hi ha a sota...
No tinc nom ni manca que em fa mentre hi hagi un sol ésser viu al planeta que pateixi, perquè, tampoc té Nom.

1 comentari:

Trifó de Vernet ha dit...

"....No tinc nom ni manca que em fa mentre hi hagi un sol ésser viu al planeta que pateixi, perquè, tampoc té Nom...."