16 d’agost 2008

Quan sigui gran vull ser en Wall-E

Posar per escrit els teus pensaments en un bloc no deixa de ser una forma d’obrir-te al món; aquestos seran llegits per moltes o poques persones, depenent de qui siguis o com escriguis, però, estaràs sol davant d’una pantalla...
Entrar en un xat o un foro i compartir xerrada amb un grup de gent, et permetrà conèixer a gent d’arreu del món i ampliar la teva cultura general, o simplement passar una estona agradable xerrant amb algú, però, continuaràs estant sol davant d’una pantalla...
Formar part d’un món virtual i realitzar partides amb grup on la suma d’enginy i estratègies fan el joc més emocionant, no deixa de ser una divertida estona d’esbarjo i desconnexió de l’estrès diari, però, no deixes tampoc d’estar sol davant d’una pantalla...
No soc pas la persona més indicada per defensar la conversa tradicional, les relacions humanes i el saludo i rialla a tot aquell que t’envolta; qualsevol que em conegui diria que allà on em trobo més a gust és davant d’una pantalla, a casa sense visites i amb un cercle petit d’amics i coneguts... és cert, sóc així, i amb bon coneixement de causa considero que aquesta no ha de ser la pauta correcta a seguir per l’ésser humà.
Aquesta pel•lícula diu molt d’això i critica aquesta tendència d l’home, individualisme, cadascú a la seva, i si pot ser, que pensin i treballin les màquines i no nosaltres... allò que algú que conec diria i defensa que la societat de l’oci ha de ser el futur; l’oci està encaminat a restar assegut, com reflexa la pel•lícula, davant d’una pantalla sense contemplar més enllà.
Com a Tècnic Electrònic que soc hauria de defensar la tecnologia i els avenços, i com a Tècnic Electrònic defenso les relacions físiques de sempre, més que les virtuals, entre els humans; no ens coneixem i no volem conèixer-nos, a l’igual que es neguem a ser o pensar diferents per por a semblar “raros” o ser rebutjats. La tecnologia ens facilita la vida, però, hem d’evitar que ho sigui tot.
No deixem mai d’observar el nostre entorn ni oblidar-nos de compartir físicament.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no

Martín L. ha dit...

És la teva decisió el voler careixer de sentiments i menystenir les petites coses de la vida i no donar valor a tot allò que ens envolta que no sigui material, com per exemple la Natura...
És la teva decisió el no voler compartir amb algú la teva vida, no voler donar la mà, no voler ballar, no voler contemplar els estels...
És la teva decisió viure davant d'una pantalla creient que això és tota la teva vida...

Anònim ha dit...

uummmh, vols dir?

Martín L. ha dit...

Hi havia molts Wall-E, però, sol ell va sobreviure per desenvolupar el coneixement i els sentiments, si no hagués pressentit el perill s'hagués destruït com els altres... Ai, Wall-E! que no has vist la peli...
Es clar que no vull ser algú altre, sol no vull deixar de ser i saber més.