09 d’agost 2008

Som aigua

Ens agradi o no el seixanta per cent del nostre cos és aigua.
És la mateixa societat la que ens obliga a oblidar la nostra naturalesa, hem de ser competitius de totes, totes, hem de ser individualistes, ens hem de convertir amb volcans o terratrèmols que ho destrueixin tot per poder ser nosaltres, sense adonar-nos de la fortalesa que dona la pròpia aigua que contenim en el nostre interior.
L’estrès ens el provoquem, perquè som inconscients que al nostre interior tenim el control suficient per calmar-nos; un llac és com un mirall, en un riu d’aigües braves no t’emmirallaràs mai.
No ens hem d’oblidar mai de la força que dona ser aigua, una gota és capaç de foradar una pedra, en canvi no deixa de ser inofensiva. Mai s’oblida de ser bella i elegant en els seus moviments transmetent sempre pau i harmonia, tot hi estan enfurismada; qui no s’ha quedat mai embadalit contemplant un gran salt o cataracta... si no hi ha perill de vides, qui no es queda impressionat envaït per una pau inexplicable veient una mar alterada... es pot ser molt competitiu sense deixar de ser aigua, no és tracta de la destrucció de tot al teu pas, tant sol de ficar les coses al seu lloc; els rius sempre cerquen el seu pas ja establert, si ens hem entossudit a envair el seu espai vital, resulta obvi que l’aigua és torni destructiva, però, sense deixar de ser distingida.
No deixem mai de ser aigua.

7 comentaris:

Giordanno Bruno ha dit...

Sóm aigua i transmissors de pensament, creadors de la consciència universal.

Trifó de Vernet ha dit...

Sóm aigua i per tant sers d'energia.

Martín L. ha dit...

Tot és energia en el Univers, és molt probable que tot provingui del Big Bang; i es pot afirmar que el Pulsar és la freqüència que fa anar a compas tota l'energia que va prenent diferents formes... volcans, terratremols, també son energia, però, el que conta es que som aigua i hem d'actuar com a tal.
No podem ser qualsevol energia si volem un equilibri.

Galileo Galilei ha dit...

La llum és l'equilibri i els valors que n'emanen.

Martín L. ha dit...

Ai, Galileo! que tú erets astrònom i físic... en aquella època estaves sota la pressió de que tot era obra de Deu i deies les coses de forma delicada i sense abandonar el misticisme que reclama tota religió, però, hores d'ara diries que la llum és energia i com a tal pot ser positiva i negativa, i l'ausència de llum no és foscor, tan sól és que el nostre sistema ocular no pot percebre la reflacció dels objectes, i hem abandonat per comoditat altres sentits per caminar sense ensopegar amb l'ausència de llum.
Tot és més físic que no pas místic.

Galileo galilei ha dit...

En essència no, res és el que sembla.

Martín L. ha dit...

Res és el que sembla, exacte! i massa sovint ens oblidem d'aplicar la Navalla d'Ockham, per això no ens hem d'oblidar mai de ser aigua, ella en la foscor continua el seu decurs sense cap mena de complicació i sense perdre la seva armonia, la llum no pas sempre arriba a tot arreu sempre hi haurà ombra al darrere, l'aigua mulla per tot arreu allò que li interessa, no deixa cap banda eixuta.
L'aigua és vida sempre, sense llum també continua la vida.
Som aigua no pas llum.