No permetis que la resta de persones et confongui i, quan creguis que has d'actuar, fes-ho sense dubtar.
Molta gent no t'esma per actuar així, no confien prou amb si mateixos, resten massa condicionats per tot plegat.
Si no tens prou confiança amb tu mateix, t'agafaràs fermament a tot allò extern a tu, restaràs a voluntat dels objectes i símbols i perdràs la teva llibertat i identitat.
Conserva sempre la teva independència com a persona, és l'únic que ningú et podrà manllevar mai i et farà fort i sense condicions. Però, no oblidis mai que no estàs sol.
6 comentaris:
no oblidar que no s'està sol, per mantenir-te sol, perquè hi ha guerres fútils, sense sentit que t'atreuen com els forats foscos, però sobre els que cal la força de la llum per a resistir-hi.
Bé, més aviat ho dic perquè no et dediquis a contemplar el teu melic i t'oblidis de la resta del món, això et faria ser un vulgar tirà.
Gràcies també per la teva visió.
Només pot ser un tirà aquell que eternitza els seus pensaments en la foscor, i en la foscor els governa i en la foscor els transmet. Mercès a tu pels teus ensenyaments, cada cop apel·les més a l'ideari del venerat Mohandash....cada cop albires més la llibertat dels símbols per recrear-te en la bellesa dels estels.
Un "petit tirà" també pot ser aquell nen que, sense voler, els seus pares o avis l'han mimat massa i ara, amb cinc, sis o set anys, no pas més (veieu Supernani), té als seus com si fossin els seus criats... potser és un error involuntari d'educació, però, no hem d'oblidar que hi ha gent al nostre voltant que també volen de la nostra atenció, que no tan sol som nosaltres i prou.
el problema és si aquesta infantesa tiranitzant s'eternitza, aleshores tenim adults tirans, en coneixes?
Tot i que petits, diguemne, "errors" en l'educació d'un nen poden crear adults tirans, en aquest escrit no m'estic referint pas a aquest fet ni al fet de gent que situats a llocs de poder el facin anar negativament, tant sol m'estic referint a la pròpia persona que, independenment del seu caràcter, decideix mirar cap al seu interior i vol actuar cap a fora tal i com és realment, tant sol els hi demano que no s'oblidin que no estàn sols i la resta del món no ha de pensar pas cm ells, que per molta empatia que procesin, hi ha d'altres pensaments que s'han de respectar.
Publica un comentari a l'entrada