24 de setembre 2008

La millor recepta per…

Sempre que es parla d’equilibri pensem en el mig, però, aquest equilibri físic al centre no es pot dur mai a la pràctica quan ens referim a la Vida.

Com quan realitzem la recepta de la Paella dels diumenges, si fiquem la meitat d’arròs que d’aigua us podeu jugar el que vulgueu que s’enganxarà; o quan fem un pastís, que tot ha d’estar a la justa mesura perquè tingui aquell gust que el fa tant especial, una Selva Negra per exemple.

Doncs a la Vida tot hauria d’estar també a la justa mesura. Dic “hauria” perquè seria un estat que m’agradaria creure que seria ideal, no tinc cap prova evident per afirmar-ho, tant sol petites pistes de vides personals.

A petita escala, amb nosaltres mateixos, aquesta fita es podria arribar a assolir, tampoc s’esdevé cap trauma treure una mica de... i posar un xic de... amb un polsim d’allò... i li restem això altre... fins tenir la nostra recepta personal. A gran escala seria un Congrés de grans Cuiners decidint quina mena de cuina seria la més adequada, si la Mediterrània, la Nouvelle Cuisine, la d’Autor, la de Fusió... n’hi ha tantes com gusts.

Seria optar per la Cuina Internacional on es procura incloure tot el bàsic per gaudir d’una bona salut.

Tot això aplicat a la política, per molt que costi de creure, ja ho tenim fet, no ens cal xerrar, tenim La Millor Recepta Per Viure i es diu Els Drets Humans, doncs si gaudim de fa temps d’aquesta recepta, perquè ens entossudim a fer proves o a afegir variacions si està demostrat que tots els experiments fets amb aquesta recepta han fracassat?... Perquè no ens dediquem a cuinar la Vida com s’ha de fer, perquè tingui aquell gust tradicional que agrada a tothom i és sana?...

Per molt que ens agradi cuinar, de bons cuiners n’hi ha pocs, i aquests pocs no estan disposats a cuinar per tots perquè no els sabem valorar; potser, i dic potser, si els deixéssim fer Utopia (adaptada a l’actualitat) esdevindria realitat.

2 comentaris:

Albert Balada ha dit...

La recepta és encertada, cuina lenta, a foc lent, una mica de pensament, un polsim d'idees, el recurs a la ciència i als texts dels antics i estarem davant d'un nou paradigma, quan l'esquerra agonitza lentament...

Martín L. ha dit...

No existeix la mort, tant sol és un nou cicle que s'ha de produir forçosament; res és immortal, fins i tot les obres dels Faraons reclamen a crits una restauració.
I la bona cuina sempre serà apreciada per uns quants, o molts...