Comentari final del Setè Congrés

Dels discursos de cloenda destacaria:
Com En Paco Boya d'Unitat d'Aran recorda quan Raventós els va ajudar als seus inicis en un territori majoritàriament conservador; tot un treball de fons per estendre al territori els nostres ideals i una dedicació plena d'algú, que no vaig tenir el gust de conèixer mai, però, que hom que si que va poder, el recorda amb molta devoció per ser una persona molt entregada als seus i al poble de Catalunya, i que als integrants d'Unitat d'Aran, sobretot a En Boya els ha quedat com a fita.
L'esperit de treball d'En Joaquim Llena tot remarcant que aquest Congrés no és el lloc més indicat per trobar solucions a la crisis, però, si que ho és per començar a treballar per aturar-la o pal·liar les seves conseqüències.
I d'En José Montilla (Molt Honorable, però, que al partit és un company més, per mi tot un emblema, com serà Obama als EEUU, de la veritable vocació catalana d'integració, acolliment i una societat que estima i sap fer-se estimar, que per ella tot aquell que hi arriba té les mateixes oportunitats que aquell que s'està de segles sempre i quan se la respecti i no se la vulgui anul·lar i si ressaltar com a nació, malgrat n'hi hagi d'egoistes que s'estimin a Catalunya sol per ells i proclamin cofois que "aquí no hi cap tothom") destacaria les paraules descrivint al nostre partit, tot dient convençut que no ens identifiquem per les lluites internes, que ens identifiquem per lluitar per la gent; que creiem en una Catalunya equilibrada en la seva totalitat, que ens fonamenten en el treball perquè les persones puguin dir "Si", i oblidar el no i les negatives. Nosaltres ens devem al ciutadà, és la nostra base, sense pessimisme ni confrontacions entre territoris.
També s'ha possessionat enfront la crisis tot afirmant que nosaltres no serem passius devant la crisis i farem tot per pal·liar els seus efectes i evital's.
Amb el tema del Finançament el seu to de veu de cop i volta s'ha tornat seriós, molt seriós. Està escrit en l'Estatut que ells van retallar i aprovar, menys ja no ens poden donar, i per això En Montilla ha estat ferm que el que posa per llei és el just que ens han d'otorgar, i que a aquest acord s'ha d'arrivar ben aviat pel bé de Catalunya i tots els catalans.

Aquells que sé que em llegiu i no sou simpatitzants amb els meus ideals i partit no us he de convèncer pas de res, sé que els vostres també volen exactament això i més per Catalunya; doncs és amb això que us heu de quedar, amb les ganes de treballar dels bons polítics que hi ha a tots els partits, que no els fiqueu pas a tots al sac dels mandrosos aprofitats que sol busquen "cadireta i cobrar" de debò que aquesta forma de pensar tant sol fa mal al nostre sistema democràtic, malgrat alguns esteu convençuts que de democràcia aquí no hi ha pas. Creieu sempre amb els vostres ideals, lluiteu i participeu als vostres partits, no deixeu que Catalunya estigui a la deriva perquè llavors per molt patriotisme que proclameu, aquesta desapareixerà.
Treballant és com es fa via, si no ens posem mans a l'obra i tots volem fer d'arquitectes l'edifici no s'aixecarà mai.