04 d’octubre 2008

Gaudeix del Silenci

Les paraules com violència divideixen el silenci tot estavellant-se
dins el meu petit món. Dolorós per mi. Travessant-me completament.
No ho pots entendre, petita jove

Tot el que mai voldria. Tot el que mai necessitaria. És aquí, als
meus braços. Les paraules són innecessàries. Elles tant sol poden
fer mal.

Les promeses son fetes per ser trencades. Sentiments
intensos. Paraules trivials. Els plaers romanen.
Així es fa el dolor. Les paraules són insignificant i per
oblidar.

Tot el que voldria. Tot el que mai necessitaria. És aquí, als
meus braços. Les paraules són innecessàries. Elles tant sol poden
fer mal.


Aquest silenci no és l’absolut, tant sol és el silenciar tot allò que destrueix la nostra societat. No és el fet de venir d’un silenci per romandre en un altre, és venir d’un silenci perquè no es torni a produir mai enlloc, però, hem de ser coherents i no començar a cridar, que els crits ho tanquen tot, es tracta d’escampar el silenci que produeix la serenor i la tranquil•litat que dona el fer bé les coses.

5 comentaris:

Trifo de Vernet ha dit...

Va dir Tagore que si amb les paraules no pots arribar a superar la bellesa del silenci és millor no parlar

Martín L. ha dit...

Això és un proverbi àrab que se l'ha apropiat molta gent.

Trifó de Vernet ha dit...

Rabidrhanat Tagore era un poeta Hindú

Martín L. ha dit...

Ja ho sé!, però, aquest és un proverbi àrab més vell que el Tagore, és molt anterior al 1800. No és pas el primer cop que se li otorga a algú una frase dita per algú altre, o un proverbi de sempre. A més, si m'ho vas dir tu mateix fa tres anys, amb la mateixaa frase dita així: "Si lo que vas a decir no es mas bello que el silencio, no lo vallas a decir", ho recordes ara?...

Trifó de Vernet ha dit...

Deuen de ser les meves arrels berebers...