25 d’octubre 2008

No violència.

Fins al final de la seva vida, Martin Luther King es va oposar a la radicalització i a la violència preconitzada pel Black Power i subratlla que «los motines no arreglan nada» i considera aquest mitjà com ineficaç:
"Si decimos que el poder es la capacidad de cambiar las cosas o la capacidad de conseguir sus objetivos, entonces no es poder involucrarse en un acto que no los consigue: así es sea cual sea el ruido que hagais y el numero de cosas que quemeis ".
Per ell, una guerrilla com la del Che Guevara és una « ilusión romántica ». King prefereix la disciplina de la desobediència civil, com van demanar Gandhi i Mandela, que defineix no solament com un dret ans també com un homenatge a una energia democràtica no explotada. El mateix per la pobresa, demana als militants « utilizar todo el poder de la no violencia sobre el problema económico », tot i que no hi ha res a la Constitució americana que garanteixi un sostre i un menjar.
Estret de la Wikipedia.

1 comentari:

Lluís de Quintana i Ramoneda ha dit...

I have a dream!!!! i el seu somni es va acomplir, potser perquè només cal esperar que tot canvii, no cal fer res, només resistir.