21 de febrer 2009

Decisions

(Recomano llegir lent tot seguint el ritme que marca la música, si us sabeu situar pot dir més coses, es a dir: donant-vos temps per reflexionar. No tot ha de ser preses en aquesta vida, i molt menys la lectura, fins i tot les instruccions del Gel de dutxa son frases per reflexionar... un pas mal fet t'ho pot condicionar tot a la resta dels teus dies).

Som criatures insignificants en aquest món, naixem, creixem, ens unim i alguns es reprodueixen, i desprès morim… equilibri natural.
Cada qual en el seu particular grup, tot formant part del seu entorn i alhora de l’entorn més llunyà; ni el fet que algú es senti que no és ningú, allí es troba, submergit en la seva vida, i formant part en la vida dels altres, el vegin o no, fent el seu dia a dia, prenent decisions i, amb aquestes, forjant cada pas a fer; és una gran responsabilitat que cal meditar seriosament, amb consciència i, moltes vegades, en un sol instant...
D’aquesta decisió depènen la resta dels seus dies, aquesta decisió pot marcar un avanç i un desprès en la seva vida, i en nombroses ocasions, un avanç i un desprès en la vida dels demés, aquesta decisió pot ser un error irremeiable o pot esdevenir un gran abans d’algun fet important per l’humanitat.
Allò que decidim fer en aquest instant, d’una forma o d’altra, sempre forma part de la cadena invisible que ens lliga a tots; tots som una baula d’aquesta cadena anomenada Vida, aquesta cadena que engrana un motor de funcionament precís i que no s’hauria de trencar mai per continuar sempre l’equilibri natural de les coses, just en el moment que algú vol, o provoca, supressió de baules perquè “els hi fan nosa”, “no són útils pel sistema”, "no l'he vist!", "ha estat un error!" o qualsevol imbecil•litat d’aquest tipus, en aquest precís moment que hom belluga la cadena i la fa vibrar donant freqüències negatives, que únicament transmeten por, és en aquest precís moment que cau l’equilibri, que s'espatlla el motor d’aquest món.
L’Humanitat gaudeix d’uns grans valors que pocs volen reconèixer, el respecte entre nosaltres seria la base, viure i deixar viure, la fórmula i unir les forces pel treball conjunt la solució.

(Aquest post tenia 4 pensaments que he hagut de suprimir al reeditar-lo pel motiu que la primera cançó triada ha estat eliminada de Youtube, els seus propietaris són els que es fan més mal per no deixar-la gaudir, "si no et coneixen tampoc et compraran". Una decisió pressa per algú ha ocasionat aquesta modificació i supressió dels "pensaments" i qui els va fer, si jo no hagués fet l'explicació, podria pensar "que he escrit jo de dolent?, perquè me'ls ha eliminat?"... Capitxi???).

1 comentari:

Dimitri ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.