08 de març 2009

Un altre 8 de Maig i així anant passant...

Dia de la Dona Treballadora… poz fale!

Al manifest del PSC per aquest dia d’enguany els socialistes es declaren “feministes” (ho sento, però, jo no ho serè mai, no em considero pas ni millor, i molt menys, pitjor que un home)…. I jo em pregunto: des de quan mostrar-se clarament i a la descarada ser partidari d’un gènere és practicar la Llibertat, la Fraternitat i l’Igualat?...

D’acord que es reivindiquin els drets i el tracte just de les dones arreu com persones que som, perquè, des que vam decidir moltes a dedicar-nos al món laboral treballem el doble, es a dir, a dins i fora de casa, ( les que treballen, perquè n’hi ha cada una que sol ho fan de boca i no em refereixo pas a les professionals d’aquest “tema”…), això si, per sort cada dia en son menys les que realitzen aquestes hores extres no remunerades, perquè, les nostres parelles son conscients de la realitat, i, on viuen dos o més hi treballen dos o més.

Però, perquè no ens deixem ja de celebracions per recordar les injustícies socials històriques, que avorreixen i tot de tanta festa i tantes poques ganes d’evolucionar per quedar-se en la situació còmoda de la reivindicació i, alhora fer-se la víctima, i de debò ens dediquem a fer cada dia la celebració de “Igual dá”?... perquè igual dá que siguis un home igual dá que siguis una dona, dins de la societat.

Si no volem, no hi ha de tirans... que no sigui mai més confosa la por amb la prudència o tolerància.

6 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Martín L. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Martín L. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Martín L. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.