El ser humà és extraordinari... tot depend a quina banda del món li toca viure...

Aquest curtmetratge és real. De ben segur que sabreu que no cal anar al tercer món per trobar a persones que s'alimenten de les restes dels altres, però, i a quelcom més extraordinari en aquest film, el seu protagonista no tant sol recull el menjar per la seva família, també el recull per altres nens que també tenen gana...
Això aquí no passa, podeu pensar que entre les persones de recursos baixos poden fer pinya entre ells, doncs no!, he vist una història que em demostra que en la nostra societat l'egoisme no és patrimoni de qui té, és patrimoni de la nostra societat en general; us explicaré:
Fa temps vaig escriure un post d'un home que demanava caritat perquè era al carrer i la seva dona estava malalta a l'Hospital i una dona li va donar un caramel perquè és trobes més bé... doncs aquest bon home, de pel i barba blanca, que no arriba als seixanta i el podreu veure per tot l'Eix Comercial de Lleida, va estar acollit per una família d'aquest Eix, que també son de recursos baixos. És cert que la dona es trobava a l'Hospital, en nombroses ocasions vam coincidir, i ara és fora, malalta encara, però, per motiu que desconec, aquesta família que el va acollir els han fet fora, i ara, juntament amb la seva senyora, fan via per tot l'Eix, esquivats per les mirades, dormint a la banda de caixers de La Caixa del cantó de L'Auditori, i rebutjats per tothom, per-tot-hom...
En la banda de món que ens toca viure el ser humà és un hipòcrita interesat de m................