De Referendums i Consultes Populars

Us deixo un enllaç i post complert fet per experts i estudiosos del tema en qüestió. Son ells els que més saben d'aquests temes, la resta tant sol expressem la nostra opinió:

CRÒNICA - ANÀLISI POLÍTIC

Consultes populars via referèndum: més democràcia?

Marc Sanjaume - Dimarts, 13 d'octubre de 2009 16:23

Aprofitant la tramitació parlamentària del Projecte de llei de consultes populars via referèndum, el passat divendres 9 d’octubre el Departament de Governació i Administracions Públiques organitzà unes jornades

sobre aquesta qüestió. L’objectiu de les jornades era aprofundir en el debat sobre aquest tema i, a aquest efecte, s’hi van reunir acadèmics experts en la matèria. En les diverses taules rodones que s’hi organitzaren, a més a més del conseller Ausàs, van intervenir: Paolo Carrozzo, catedràtic de dret públic de l’Scuola Superiore Sant'Anna, de Pisa; Toni Fine, professora de dret constitucional de la Universitat Fordham, de Nova York; els catedràtics de dret constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid, Luis Aguilar i Enrique Álvarez; Cesáreo Rodríguez-Aguilera, Creu de Sant Jordi i catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona; Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Girona, i Josep Maria Castellà, professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona. L’acte va estar marcat per un to institucional, defugint algunes crítiques al Projecte de llei que s’han formulat des del terreny polític, que bàsicament buscava legitimar-lo. Malgrat tot, oferí reflexions interessants sobre el referèndum com a eina dels governants per consultar el poble.

En primer lloc, fent un exercici de política comparada, quedà molt clar que hi ha molt camp per córrer en matèria democràtica. Països com ara els Estats Units tenen una regulació molt més àmplia pel que fa a aquests mecanismes en l’àmbit autonòmic (estatal per al cas americà). El fet que Catalunya sigui la primera Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol que regula l’ús del referèndum en el seu àmbit d’actuació és una prova de l’endarreriment de la democràcia participativa; però també de l’atreviment fet a casa nostra. No obstant això, cal recordar que les resistències a emprar aquest mecanisme vénen de les connotacions negatives que tenen els referèndums en la cultura política espanyola, sovint associats a períodes dictatorials. Aquesta primera reflexió duu a la segona: és realment una eina de democràcia participativa o directa, el referèndum? Els experts solen contestar que no. La consulta popular via referèndum és vista com un complement a la democràcia representativa, com una manera de consultar la ciutadania. Cal tenir present que el Projecte de llei català estableix que les consultes no han de ser vinculants legalment. I tal com recordà Josep Maria Castellà, “opinar no és decidir”. D’aquesta conclusió, se’n deriva que el referèndum sol ser una opció simplista ja que el fet d’haver de votar “sí” o “no” genera divisió més que no pas consens, que és allò que generalment es busca a través dels mecanismes de participació ciutadana.

Finalment, les qüestions sobre les quals el Govern català podria preguntar a la ciutadania sembla ser que només podrien fer referència a aspectes sobre els quals aquest tingui competències. Evidentment aquesta limitació està subjecta a les interpretacions competencials pertinents, però, tal com s’apuntà durant les jornades, un hipotètic referèndum autodeterminista requeriria una autorització de Madrid, que seria denegada per il·legal. La tasca del conseller Ausàs, doncs, si el Projecte de llei s’aprova tal com està, serà doble. D’una banda, convèncer la ciutadania que aquesta llei és bona per a ampliar les eines democràtiques de què disposa el Govern de Catalunya per consultar la ciutadania, però no representa un canvi radical de model vers la democràcia participativa. De l’altra, fer veure a aquells que esperaven una llei ad hoc per elevar les consultes municipals sobiranistes a nivell principatí que no servirà per a aquest fi.