10 d’octubre 2009

Finançament (explicació bàsica per ximples)

M'han passat aquesta explicació del Finançament per "rucs" i comunitats o regions pocavergonyes que volen viure la resta dels seus dies del "cuento" i treure profit. Una cosa és solidaritat i un altra de molt diferent es ser un mantingut per la resta de la societat, sense "fotre cop", és a dir, el mateix que va fer el "Senyor"? Millet que amb l'excusa que els diners dels impostes no se'ls quedes Madrid ell gaudia dels diners públics de Catalunya i del Govern Central, però, tot això a escala de comunitats i regions.

Us explico això del finançament amb cerveses perquè ho pugueu entendre.
Tots els dies 10 homes es reuneixen en un bar per xerrar i beure cervesa.
El compte total dels deu homes és de 100 €.
Acorden pagar-la de la manera proporcional, amb la qual cosa la cosa seria més o menys així, segons l'escala de riquesa i ingressos de cada un:

Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.

El 5è paga 1€

El 6è paga 3€

El 7è paga 7€

El 8è paga 12€

El 9è paga 18€

El 10è (el més ric) paga 59€

A partir de llavors, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els va posar en un problema: "Ja que vostès són tan bons clients, " els va dir, "Els reduiré el cost de les seves cerveses diàries en 20€ Els glops des d'ara costaran 80€
El grup, tanmateix, va plantejar continuar pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans.
Els quatre primers van continuar bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passava amb els altres sis bevedors, els que realment abonen el compte? Com havien de repartir els 20 € de rebaixa de manera que cada un rebés una porció justa?
Van calcular que els 20 € dividits en 6 eren 3,33 €, però, si restaven això de la porció de cada un, llavors el 5è i 6è home estarien cobrant per beure, ja que el 5è pagava abans 1 € i el 6è 3€ Llavors el cambrer va suggerir que seria just reduir el compte de cada un per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cada un hauria de pagar.

El 5è bevedor, el mateix que els quatre primers, no pagaria res: (100% d'estalvi).

El 6è pagaria ara 2 € en lloc de 3€ (estalvi 33%)

El 7è pagaria 5 € en lloc de 7€ (estalvi 28%).

El 8è pagaria 9 € en lloc de 12€ (estalvi 25%).

El 9è pagaria 14 € en lloc de 18€ (estalvi 22%).

El 10è pagaria 49 € en lloc de 59€ (estalvi 16%).

Cada un dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans: els primers quatre bevedors continuaven bevent gratis i un cinquè també.
Però, una cop fora del bar, van començar a comparar el que estaven estalviant.

"Jo només vaig rebre un euro dels 20 € estalviats, " va dir el 6è home: va assenyalar al 10è bevedor dient Però ell va rebre 10! "

"Sí, és correcte, " va dir el 5è home. "Jo també només vaig estalviar 1€ és injust que ell rebi deu vegades més que jo. "

"Veritat!! " , va exclamar el 7è home. " Per què rep ell 10 € de rebaixa quan jo rebo només 2? Els rics sempre reben els majors beneficis! "

"Un moment! ", van cridar els quatre primers alhora. "Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota els pobres! "

Els nou homes van envoltar el 10è i li van donar una pallissa.
La nit següent el 10è home no va acudir a beure, de manera que els nou es van asseure i van beure les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir una cosa inquietant: Entre tots ells no ajuntaven els diners per pagar ni tan sols LA MEITAT del compte..
I així és, els catalans estem entre les que més paguen perquè som els que més riquesa produim, en conseqüència hauriem de gaudir de majors avantatges. Les comunitats que paguen més impostes són les que deurien rebre majors beneficis. Fiqui'ls impostes molt alts, ataquin-les per ser les que més produeixen, i el més probable és que no apareguin mai més. De fet, és gairebé segur que començaran a beure en algun bar a l'estranger on l'atmosfera és una mica més amigable...

Per als qui comprenen, no és necessària una explicació.


Per als que no comprenen podem complicar-lo i escriure-ho en castellà.