Comenius és considerat el pare de la Pedagogia. Va ser teòleg, filòsof i pedagog, però la seva força està en el seu convenciment que l'educació té un important paper en el desenvolupament de les persones, en l'esforç que va fer perquè el coneixement arribés a tots, homes i dones per igual, sense maltractaments, buscant l'alegria i motivació dels alumnes. L'establiment de la pedagogia com a ciència autònoma i la inclusió en els seus mètodes d'il·lustracions i objectes, va ser el pioner de les arts de l'educació i de la didàctica posterior. Va idear les bases per a la cooperació intel·lectual i política entre els estats, la qual cosa va donar com a resultat el concepte de «federació dels pobles», idea que el col·loca com a precursor del pensament modern.
A Orbis Pictum, mostra un món visible en dibuixos, un llibre per a l'aprenentatge del llatí, que sembla ser el primer llibre il·lustrat per a nens. La seva gran obra, Didàctica Magna, el va fer famós a tot Europa i va donar una gran importància a l'estudi de les llengües.
Si al 1632, quan va escriure Didàctica Magna, va representar una gran revolució en la pedagogia, i els segles li han donat la raó, què és el que ens ha impulsat a canviar la forma d'ensenyar i educar als nois perquè és produeixi cada cop més absentisme, menys respecte envers els professors, i cap ni una motivació per voler aprendre?... Què està fallant en aquest sistema tant innovador imposat als anys 90 que els únics fruits que dona és l'avorriment de l'alumnat i la desesperació dels professors?... I no em refereixo a la gestió ni organització del sistema Educatiu, em refereixo al més bàsic, relació professor-alumnat.
Potser que és tornin a fer les coses com va dir Comenius al segle XVII per evitar un futur pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada