14 de novembre 2009

Espècie nocturna

Observant la nit
sucumbia al poder que els humans
donem a la seva foscor.
Serena,
com una mare contemplant
al seu fill que dorm.
Pausada,
com la Natura esperant
el seu més de floració.
Alerta,
com la pantera que guaita
la seva presa.
Esperant,
no se pas el què,
no hi ha res que esperar.
La foscor no em fa por,
tant sol ens fa por el desconegut;
potser per això la humanitat
dorm tranquil·la a les nits
fosques i serenes.
A la llum del dia
tot es veu més clar...
Segur?....
Massa llum ens pot enlluernar.
No estem pas acostumats.
Paranoies i conspiracions
envolten el nostre enlluernament.
La ceguera que ens produeix
ens fereix inútilment.
Amb unes ulleres que
ens retornin a la nostra necessària foscor,
tot ho veiem millor.
Mai ho reconeixerem,
però..., som, i volem ser, espècie nocturna.
Leptis