07 de novembre 2009

Fòbia social

Resulta incoherent ser socialista i alhora patir fòbia social, però, és millor per un socialista patir això que robar a aquell pel qual ha de treballar...
No és pas de lladres que anirà el present escrit, d'aquest assumpte s'encarrega la nostra justícia que no es tant dolenta com moltes vegades "alguns" per conveniència volen fer creure.
M'ha costat molt admetre que pateixo aquesta fòbia, sempre m'he excusat que era timidesa i punt, però, ja estic farta de tantes mentides al meu voltant, ara, ni tant sol de mi, penso tolerar un sol engany.
Vaig començar a escriure aquest bloc tot desitjant que, tant de bo, a algú li fes gràcia els posts escrits, i les visites i comentaris em diuen que a algú, algun cop, li han arribat; tot un gran pas en les meves relacions amb els altres. I alhora he descobert que l'individualisme també fa palesa en aquest món. Es respira un aire de competició per veure qui és més llegit, o qui col·lecciona més premis o reconeixements, o qui acapara el major nombre de visites, o qui escriu més posts o te més comentaristes assidus... i jo em pregunto: La gent escriu perquè li agrada, o perquè vol ser algú reconegut?...
A les diferents xarxes socials també vaig intentar entrar com a teràpia de xoc per vèncer la meva fòbia social, encara va ser pitjor. Mai faig anar el meu nom complert perquè per mi és una forma d'amagar-me de la meva estimada i alhora temuda societat, com a molt a blocs on qui escriu es mereix un respecte per la seva trajectòria professional, treball i dedicació escric nom, cognom i inicial del segon cognom. En aquestes xarxes vaig fer anar un pseudònim i vaig dir de mi tant sol allò que no considero transcendental (com diria Kant); però, molts, per no dir tots, ho explicaven absolutament tot sobre ells "-jo, jo, jo, jo, jo...", ben pocs vaig trobar de diferents, ben pocs vaig llegir que parlessin en plural, ben pocs tractaven d'assumptes que de forma coherent i cohesionada formessin part d'un ample entorn social... de nou l'individu tornava a ser el principal protagonista "Jo i tot allò que jo soc, jo tinc i jo vull"...
I de nou em pregunto: estarà la nostra societat patint fòbia social i, a l'igual que em passava a mi, no ho vol reconèixer?...
O encara més trist i preocupant per socialistes i ments d'esquerres (pels de dretes seria el gran xollo i sense haver-s'ho de currar): estarà la societat en perill d'extinció i s'imposarà l'individualisme enlloc de l'estatisme actual?...