No resulta gens ni mica fàcil controlar aquesta emoció i menys si el teu entorn, cultura, educació, circumstàncies personals o sexe han marcat el teu tarannà.
Aquesta emoció massa sovint la manifestem en forma de ira, sentiment massa fort que pot causar un dany considerable a un mateix i als altres.
No es deu defugir de la ira tot negant la seva existència, tant sol experimentar-la sense passar a l'acció. Per aquell que vol viure en pau resulta molt incòmoda la experiència de estar enfadat, però, la serenor ens hauria d'ajudar a trobar la naturalesa d'aquest enuig, entendre el seu perquè i trobar la forma d'expressar-ho sense causar cap dany i aclarir la situació.
Per difícil i complicada que sigui una situació sempre hi ha una solució i aquesta mai és fugir ni apartar-se, fent això el problema tant sol queda escombrat a sota de la catifa... El fet que no el vegis no vol dir que hagi deixat d'existir.
Com la ira, l'aigua al mar es indomable, en qualsevol moment pot fer molt de mal... com l'aigua, la ira pot ser canalitzada, podem fer que aquesta sigui un bon catalitzador de canvis. Enlloc de deixar que ragi per tot arreu, destruint-ho tot al seu pas, ens hauria de situar al lloc exacte on es trobem, perquè hem arribat fins aquí, i que hem de fer a partir de aquí: salvar obstacles, no pas arrasar-los.
Si experimentem la ira enlloc de tenir-li por, si la controlem, estudiem i coneixem, pot esdevenir tot una eina per posar solucions a tot allò que fins ara no li trobàvem.
Observar la ira de les persones, i la nostra pròpia, hauria de ser la forma de resoldre els problemes tot pensant diferent a quan els vam o van ser creats, perquè resoldre problemes sense canviar la nostra forma de pensar es un treball en va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada