Fe

Perquè s’ha de considerar un bon valor tenir fe?...

Perquè hem de tenir fe?...

Què treu que nosaltres tinguem fe en les coses que no veiem, o en els actes o actuacions de les persones que, per molt que creguem amb elles, primer que tot són persones i, com a norma, no som perfectes?...

Per mi el fet de tenir fe tant sol és demostrar la feblesa mental de la persona.

Massa segles de manipulacions mentals de tota mena m’avalen aquest argument; siguin aquestes fetes per religions, sectes, governants, règims polítics, persones dominants, grups socials, etc…

Aquesta negativa voluntària a pensar, a posar en dubte qualsevol qüestió per, acte seguit, treure el cap de les coses per un mateix, o assessorat, contrastant sempre diferents punt de vista efectuats per experts per, finalment, quedar-te amb la millor opció segons el teu propi criteri, aquesta necessitat de preferir estar sempre romandran amb una vena als ulls a mi em fa entristir, i molt.

Però, insistentment ens vendran la història que la fe és bona degut al cas a que és una forma de mantenir els valors propis dels creients, ciutadans, parelles, simpatitzants de qualsevol ideologia, membres de qualsevol grup… (en resum esclaus): humilitat, submissió, obediència, sacrifici… Que ens porta tot això si deixem de pensar per nosaltres mateixos? Quin enriquiment moral tenim amb empassar-nos ho tot el que ens volen fer creure amb “fe cega”?...

No estic dient en absolut que formar part d’algun “grup” sigui dolent, ans tot el contrari, estic reivindicant el dret que tenim les persones a pensar, a raonar, a dubtar, a verificar… a ser animals racionals en definitiva.

Per la contra si que estic d’acord amb l’expressió: “Confia en mi”, aquesta si que és una bona expressió que ens respecta i ens fa respectar a les persones.