Herois

Ningú vol ser oblidat, ningú vol que desprès de mort no se'l recordi, poc o molt, tots anhelem que algú ens recordi durant algun temps o millor molt.
N'hi ha que volen passar per la vida com algú indispensable en l'historia de l'humanitat i es desviu per fer el nota, que és al màxim que arriben aquests que tant cerquen ser algú en vida, o almenys sentir que incordi-en o incomoden als altres per servir a les seves particulars opinions i de quatre més convençuts dels seus arguments (qui diu quatre, diu 10 milions o potser alguns menys).
N'hi ha que estan convençuts que ells son la sol·lució de tot plegat i no entenen, els hi és completament inadmissible com la resta de l'humanitat no els veuen així; s'acostumen a envoltar de vulgars aduladors que els hi riuen totes les gràcies tot recordant-los hi sovint los "guapos" que son.
N'hi ha que per les ànsies de ser recordats com a entregats fan promeses irrealitzables o, de poder-se realitzar, espatllen d'altres situacions que ja funcionaven. Actuen tant sol pensant en el present, com si demà ja no hi fossin, però, hi ha un demà, i un altre, i un altre... i s'ha de saber estar en tot moment per ser recordat com es vol.
N'hi ha que donen tota d'impressió que no volen ser recordats; el seu silenci alhora els delata. Tot conscients que s'han de dedicar als altres van fent via sense soroll, realitzen les seves obres sense soroll, ajuden en tot el que els deixen els i als altres sense soroll; no volen ser aclamats, però, el seu silenci diu "Vull que us sentiu a gust amb tot el que faig per vosaltres i em demaneu".
I per mi, els herois preferits son aquells que romanen en l'ombra, que no la foscor. No fan grans proeses, ni tant sol es desviuen per complaure, tant sol saps que sempre, ni que no els vegis, ni que no els parlis, ni que no hi tinguis contacte... saps de segur que sempre hi son amb tu, aquest son els que veritablement s'han guanyat romandre sempre recordats.