31 de gener 2008

Hem de tenir cura de l'aigua silenciosa, d'un gos silenciós i d'un enemic silenciós.

Proverbi jueu.

Des del PSC alguns candidats solen tenir la tendència, per mi equivocada, d'apuntar com a enemic al PP; a la resta del país potser si que és així, però, aquí a Catalunya no seria pas el cas degut a que el nombre de vots que treu és molt mins i sense significació important.

Tampoc hi veig com a enemics els de CIU, els seus votants ens solen trobar com un partit no català i per tant "invasor" i els seus vots es decanten cap a ERC, per si considerar-lo un partit català de tota la vida... quin absurd, com si les tendències polítiques fossin part dels costums i cultura dels seus habitants; si algú es nacionalista, republicà, federalista, conservador, socialista, comunista... ho serà igual aquí que a la xina, la base és la mateixa, sols canvia la situació.

El veritable enemic aquí a Catalunya dels socialistes, i amb qui hauríem de desplegar totes les nostres forces i fer una campanya dura, seriosa i concisa és l'absentisme. I això no ho dic pas per dir, m'avalen els resultats de les darreres eleccions al govern central on es van mobilitzar milers de ciutadans per mostrar el seu disgust per l'actuació de l'anterior govern amb el suport a la guerra de Irak.

Ridiculitzar als altres candidats i llurs propostes fa temps que avorreixen als electors; la gent està farta de sentir als seus candidats fer política de bar, volen discursos amb propostes i ideals que els omplin; Carme Chacón ho va fer així al seu discurs al Congres de Girona, i tots els que la vam escoltar vam sentir com si alguna cosa nova s'estigues despertant al nostre partit: "- És això just el que volem sentir!...".

Ara sol cal que tots els nostres candidats, amb els seus propis estils, aconsegueixin transmetre i comunicar aquesta mateixa emoció a la resta de ciutadans desencisats de la política i que tots sabem que aquest cop no aniran a votar. No voldria pas tornar a sentir discursos rancis de "guaita quina pena que fa fulanito de tal i el be que ho fa el nostre lider", tenim bons arguments i tenim el deute d'esposar-los a la societat i contagiar-los de les nostres energies renovades i ganes de treballar i fer les coses, per tots i cadascú, bé.

Endavant i força per tots els nostres!.