25 de gener 2008

Moltes persones no arriben als vuitanta perquè intenten durant massa temps quedar-se als quaranta

Salvador Dalí

Avui és el meu aniversari. A les cinc de la matinada d'un fred i plujós diumenge de fa 38 anys (que em recordo perfectament, sobretot de la cara de la infermera que desprès de pujar de genolls damunt la panxa de la meva mare, em va deixar a sobre un marbre glaçat on el meu crit despertar tot el veïnat del ara Vall d'Hebron, ja us podeu fer una idea del que li vaig dir a la noia!) vaig néixer jo.

Sempre m'ha agradat fer anys, el meu lema és: no em faig vella, em faig sabia; puc semblar arrogant, però, el no experimentar una evolució en els nostres pensaments i persona seria com si estiguéssim morts en vida.

Però, els resultats de la revisió mèdica de la feina em recorden la cruel realitat, en aquesta societat que ens toca viure tant sol importa el físic, m'explico: marco colesterol més alt, ho consideren normal, tinc tres cervicals pinçades, no li fan cap observació a banda, al dentista fa anys que no hi vaig (pels preus, com molts) consideren higiene bocal correcta, perdo d'una oïda, no passa res... ara! que estigui flàccida i amb un excés de pes moderat, això m'ho he de fer mirar. Tot s'ha de dir, i aquest centre té una nova secció on fan SPA i totes aquestes tècniques per perdre pes, però, la seva forma tant superficial de tractar als pacients, sense tenir la més mínima consideració i ser sensibles perquè sempre hi ha persones amb l'autoestima baixa, és quasi denunciable.

Però, tant me fa!, jo ja estic bé i a qui li faci mal a la vista, que no em miri i s'ho faci mirar, perquè és ell qui té el problema.


1 comentari:

Albert Balada ha dit...

I amb la consciència lúdica, com sempre. Per molts anys, encara que amb unes hores de retard per part meva que espero sàpigues perdonar!