26 de gener 2008

Per pensar

Aquest es un conte estret del llibre de Jorge Bucay "26 contes per pensar" i, francament, jo també me l'he d'aplicar perquè, sense voluntat de fer mal, soc conscient que amb massa ocasions intento influir en les persones i no sempre és oportú.

VULL

Vull que m'escoltis, sense jutjar-me.
Vull que opinis, sense aconsellar-me.
Vull que confiïs amb mi, sense exigir-me.
Vull que m'ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anular-me.
Vull que em miris, sense projectar res amb mi.
Vull que m'abracis, sense escanyar-me.
Vull que m'animis, sense empènyer.
Vull que em sostinguis, sense fer-te carreg de mi.
Vull que em protegeixis, sense mentides.
Vull que t'apropis, sense envair-me.
Vull que coneguis els meus defectes, que els acceptis i no pretenguis canviar-los.
Vull que tinguis clar, que avui, avui pots contar amb mi.
Sense condicions.

Potser, i dic potser, si aquestes frases fossin escoltades, raonades i assimilades per molts humans es deixarien de publicar notícies d'atemptats terroristes, violència de gènere, conflictes internacionals, abstencions i absentismes electorals....

Costa poc reflexionar de tant en tant, això encara és gratuït.

1 comentari:

Albert Balada ha dit...

..vull que m'escoltis, aquest és el gran dilema de la realitat actual, potser aquest individualisme ferotge, diferent del que en diriem individualitat ens duu a no escoltar i escoltant aprenem, coneixem i sabem. Gràcies Joanna per ajudar-nos a voler.