Sou segons el conveni laboral del xantatge emocional i pressió psicològica.

Tot just obro aquest matí el meu PC per esmorzar tranquil·lament tot prenent unes torrades amb té i fent un cop d'ull a la premsa digital, quan, de cop i volta, s'hem travessa una torrada a la gola al llegir el següent titular "Pizarro vol vincular els salaris als beneficis empressarials", i tant ample que s'ha quedat! no us penseu que s'ha amoïnat gens ni mica!...

No s'està referint a cap plus a banda del salari fitxe establert, es refereix única i exclusivament als beneficis nets de qualsevol empresa. I jo faig la següent pregunta a tots els treballadors: quan heu sentit que el Cap afirmi que l'empresa funciona molt bé i els beneficis són molt satisfactoris?... mai, com a molt han manifestat "aquest any ha anat una mica millor que l'anterior" però, per qualsevol empresari mai , als ulls del treballador, reconeixerà que l'empresa rutlla fantàsticament.

Que vull dir amb aquesta afirmació, doncs el que queda clar i es farà palès, que els salaris sempre seran minsos, ridículs, abusius, i el tracte amb el treballador quasi amb règim d'esclau, amb pressió psicològica, fent-lo sentir culpable que el "Jefe" no es pugui canviar d'esportiu, sentint-se amb l'obligació de fer hores extraordinaris "potser de franc" perquè aquell mes surtin els números, amb el pes de la responsabilitat a la seva esquena i xantatge emocional que l'empresa pot tancar per culpa seva, quan el responsable sempre és el cap si no sap promocionar-la i fer-se un nom al mercat... amb resum, un món del treball precari i completament degradat, com en la època fosca que tant sol els rancis volen recordar i enyoren.

Cert que contractar treballadors surt força car, cert que petites empreses tenen dificultats per aplicar alts augments de sous, però, hi ha un ample ventall de possibilitats per donar solucions als empresaris que no passen un bon moment , es poden establir acords temporals amb els treballadors, si la cosa va a pitjor, sempre que es demostrin els pocs ingressos es legal el comiat de treballadors indefinits; fins i tot en casos extrems seria just la reducció dels sous sempre i quan aquestos no siguin per sota del conveni del sector ni la categoria del treballador. No hi ha cap necessitat de tornar per llei a l'època on els treballadors tant sol tenien el dret de servir al amo i senyor, i punt.

Per sort tenim als sindicats de part nostra, de part de tots els obrers tant si son operaris com caps de secció, tant si es auxiliar administratiu com si és el director, i a les maldades, o sia, si guanya el PP, lluitaran perquè tots nosaltres no perdem la condició d'éssers humans per tornar a ser el bestiari del corral.

Som més els obrers que els empresaris, i aquesta es una proposta molt abusiva i degradant per tots nosaltres.