Jo, una nena de la transició.

Vaig nàixer a l'any 1970, filla d'una família immigrant castellanoparlants que van venir a Catalunya per tenir una oportunitat de donar vida a la seva vida, a Andalusia i desprès a Aragó eren explotats pels "Senyoritos".
El meu veí, un nen que no va voler sentir les paraules de rebutj cap a nosaltres de part dels adults, quasi bé entre signes em va ensenyar les meves primeres paraules amb català, i jo les seves amb castellà, i per la resta dels dies ha quedat que els nens que em van conèixer en aquella època, tot i parlar i escriure amb català, sempre s'hem dirigeixen amb castellà.
L'any 1975 vaig ser conscient, us ho cregueu o no, que un canvi important passava. A les intimitats de les cases del poble tot era festa i banderes republicanes o estelades, que no vaig saber reconèixer fins més tard, onejaven a les balconeres dels més agosarats.
Desprès la meva història va quedar marcada per un seguit de cançons i frases del tipus "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" que nosaltres, els nens, cantàvem o cridaven tant sol perquè ho feien els adults i ens transmetien alegria.
I a l'escola del poble es va optar per fer ètica enlloc de religió i quan frases cantades del tipus "Piensa tu voto y vota!" es feien ressò pels carrers, a nosaltres a col·legi ens explicaven que era un govern i perquè servia. Alhora que quan sonava d'altres del tipus "Vota Raimon Obiols, vota Raimon Obiols!", jo ja era conscient de les ideologies de cada partit i sabia que pel meu tarannà tant sol podia ser socialista...
I tot això ho vaig aprendre a escola, i per això no vull que tot torni enrere i els nostres nens no tinguin consciència a joves edats que un govern és necessari i que cada partit defensa una forma diferent de governar. Des de aleshores ignoro que s'està ensenyant a col·legi, però, el que tinc clar per experiència pròpia és, que qualsevol nen pot aprendre a respectar la política si en rep una bona informació i no pas "la informació escombraria" que és rep per banda dels que es limiten a degradar el sistema perquè, malauradament, sempre hi ha aprofitats del sistema.
El vaixell fa aigües, però, el podem salvar si tots hi col·laborem.