Ahir un company de partit, avui un vell amic meu, i demà?... potser algú que altre conegut o desconegut ens deixarà per sempre tot cobrint de pena i dolor el seu entorn, però,enfront d'aquestes dècimes de segon que dura passar d'un estadi a l'altre no podem fer res, absolutament res... l'únic que podem fer es decidir que tot es pot millorar si ens ho proposem, tant si el motiu és la violència com si es per una malaltia fins ara incurable, sempre podem decidir avançar.
Demà m'aixecaré aviat, desprès del ritual clàssic triaré un conjunt que em transmeti alegria (negre i gris, en el meu cas) per enfrontar un llarg dia asseguda en una Mesa Electoral. Tindré molt de temps per pensar, bé, en el fons desitjo no tenir pas tant; em recordaré de tots aquells que "Avui no vindran" perquè, per contra del procés habitual de la vida, els han obligat a marxar d'entre nosaltres, d'entre els que els estimem.
I desprès de tancar portes i avanç de procedir al reconte jo votaré per tots, si, per tots els que no podran tornar a fer-ho i per tots els que si que ho poden fer i no ho faran ni demà ni mai, no entenen que la seva absència tan sol els causarà més mal perquè no son prou conscients que el món no s'atura, i no pas tots els partits volen treballar amb consciència perquè no hi hagi més ciutadans als quals algú o alguna malaltia decideixi que mai més gaudiran del dret de votar.
Desitjo que demà sigui un gran dia i que sobretot guanyi la Democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada