12 d’abril 2008

Crear nous problemes d'un problema.

Ara Catalunya té un problema seriós, no hi ha aigua suficient per tots i la poca que disposem l'hem de distribuir perquè tots els catalans tinguem dret a aigua.

D'aquest problema, nosaltres mateixos, estem dispersant els nostres coneixements i creem de nous problemes, però, el principal continua sense reble l'atenció que necessita i els dies van passant i el cel es mostra esquerp a regalar-nos aigua (també serà anti-catalanista?, resposta que donarien alguns a tot allò que s'oposa al seus pensaments...).

A José Zaragoza ara se'l crítica perquè vol fer la captació, sigui com sigui, des de la capçalera del Segre, però, algú fins ara ha presentat una proposta millor per donar solució al problema, a curt termini, a aquesta opció que ja va ser presentada a l'any 1996 per Artur Mas?... aquest projecte ja va ser acceptat com a mesura urgent en cas de sequera extrema, i ara malauradament ens trobarem així si no plou més, doncs, perquè s'ha de posar traves constantment i enfrontar als territoris tot donant a entendre als pagesos i ciutadans que això serà una solució per sempre i definitiva?...

La nova proposta serà presentada dilluns i serà un transvasament de l'Ebre aprofitant el recorregut de l'AP-7 mitjançant una canonada no soterrada per abaratir costos, però, aquesta tampoc ha de ser una sol·lució definitiva; s'han, ens hem de seure tots, perquè es un problema de tots, a replantejar plans d'atac i solucions per recuperar els boscos al territori, importants per atreure les pluges; noves desalinitzadores i depuradores; reeducació de la societat pel consum conscient i us de l'aigua; embassaments, reparació de fuites i millorar les instal·lacions; alhora que proposar a les empreses que necessiten alts nivells d'aigua en els seus processos que s'ubiquin en altres poblacions del territori on aquest recurs està més al seu abast i els seria més econòmic... en el fons de vegades els humans actuem com a cap de bestiar, on va un anem tots i no contemplem cap més altra opció.

El canvi climàtic no pinta cap a millorar la situació, cada cop resta més a les nostres mans que aquestes situacions siguin controlades degudament perquè no arribin a resultats devastadors. És quelcom molt seriós i de res serveix fer batalletes absurdes entre nosaltres, tard o d'hora l'aigua mancarà per tots.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Certament les batalletes absurdes servien per alguns per obtenir titulars, Zaragoza cridava l'ordre i recordava l'urgència de l'escasessa, en tot cas, benvinguda la proposta de Madrid, quan ha pogut ésser feta, tot i així tens prou raó en recordar que continua l'aigua essent un bé escàs i com a bé escàs ens cal plantejar les infrastructures i la cultura de l'aigua que ens cal a una situació que ni les pluges poden millorar. Les dessalinitzadores faran la resta, i potser un dia, fins i tot, ens subministraran l'aigua que pot mancar-nos als de la plana que tants regateigs han fet alguns com si la concessió "canalífera" dones dret de propietat d'un bé que a tots ens pertany. Felicitats per aquest teu post.

Martín L. ha dit...

Molt agraïda Trifó per les teves paraules i, si, tens raó quan dius que potser algun dia les dessalinitzadores ens hauran d'abastir d'aigua aquí, terra endins. No hi ha cap Govern ni cap partit que pugui lluitar sol contra el canvi climàtic, si tot el món no vol treballar conjuntament, aviat serà una realitat que els nostres rius formaran part d'un passat on les neus de l'hivern i les pluges de primavera els omplia a besar d'aigua... aquestos restaran secs, sense vida i convidant a la mort al seu ja no decurs fins al mar.
L'aigua no vol baixar del cel, i no ens la podem apropiar, tots la necessitem i ningú més que no pas un altre, el repartiment equitatiu es el més racional en moments d'escassesa.