09 d’abril 2008

Senyor de les mosques

Fa molt de temps que vaig llegir aquest llibre del Nobel de Literatura William Golding; era molt jove, però, reconec que em va marcar molt, tot i els meus tretze anys ja vaig saber veure la crítica tan cruel cap a la societat on quan l'obcecació d'assolir el símbol que concedeix el poder ens fa tornar violents o irracionals, per dir-ho d'una forma suau...

En la seva traducció diu així Manuel de Pedrolo a la contraportada: és una història dura i crua sobre uns nois anglesos que naufraguen i sobreviuen en una illa solitària. Tots ells eren fills de bones famílies britàniques, que cantaven en el cor de l'escola, que havien après al col·legi els principis elementals de l'educació anglesa, que sabien que a les cinc s'ha de veure te tot encartonat, però, esdevenen uns perfectes salvatges en poc temps. Tot el brillant vernís amb el qual la societat civilitzada decora els seus cadells s'havia fos en contacte amb el sol, la por, l'aire i la soledat. Tal com passa al món dels adults quan la por fa sorgir la irracionalitat dissimulada sota un fals civisme.

Em quedo amb aquesta darrera frase "... la por fa sorgir la irracionalitat...", cada qual te les seves pròpies pors i quan les tenim, sigui per perdre la feina, per una malaltia, pèrdues econòmiques, prestigi... sempre actuem a la desesperada tot complicant-nos la vida o complicant-la als altres per no saber fer front als nostres problemes, abans la destrucció total que, reconèixer que no estem preparats...

Us recomano la lectura, potser mirareu amb uns altres ulls als que criden i ofenen a mansalva al vostre voltant, sense motius ni arguments, tant sol amb les seves atemorides raons.

1 comentari:

Trifó de Vernet ha dit...

Excel·lent excurs! felicitacions sra. Martín!