26 d’abril 2008

Un altre silenci dels Anyells...

Què has de fer si mai et trobes davant d’un llop que ha estat rebutjat per la manada, i com a conseqüència estarà afamat i de segur t’atacarà (amb manada no ho solen fer)?... senzillament no mostrar por i mirar-lo amb superioritat. Si t’espantes ets peix, si intentes fugir ets peix, si l'ataques ets peix, però, si li aguantes la mirada superior podeu restar molt de temps fins que cedeixi el més dèbil, i et recomano molta paciència.

En la nostra societat hi ha molts llops rebutjats per la manada pel seu comportament, o pel mateix tracte rebut en les seves infanteses, i, malauradament saben trobar molt bé les seves víctimes i per això les acaben devorant.

Volem fer lleis per protegir les víctimes, però, tant sol és una solució a part d’un problema; allunyar o engabiar el llop no és radicar el seu atac.

Les solucions han de venir de diverses bandes: la víctima ha de vèncer el seu pànic, educacions que enlloc de fomentar el respecte mutu confonen a la població amb que s’ha de ser més que tolerant no ajuden, ningú ha de tolerar esbroncades de ningú, les persones adultes s’entenen dialogant, no pas imposant-se. La gelosia no és pas sinònim d’estima, és egoisme i afany de possessió, ningú és la vida de ningú, cada qual té la seva vida i la pot viure com vulgui, però, sempre amb concòrdia i respecte amb l’entorn, és inadmissible que algú hagi de canviar-la per algú altre i ho accepti com “és el que s’ha de fer”.

Lluitar contra aquests llops que sempre van sols està a les mans de tothom, fins que tota la societat (la manada) no s’impliqui i ho faci tot per retornar aquests llops expulsat per nosaltres mateixos, perquè en part som responsables, o entre nosaltres restin possibles víctimes i no fem res per fer-les fortes... no hi haurà ni lleis ni mesures que protegeixin als anyells de l’atac del llop.

2 comentaris:

Trifó de Vernet ha dit...

Bon comentari, però amb tota probabilitat oblides el factor que desestabilitza les relacions humanes, aquell aforisma "homo homini lupo" que ens transmet l'antigor, fruit del reconeixement de determinades pertorbacions en les relacions socials, psicopaties que tendeixen a establir una dialèctica butxi -víctima, més enllà dels il·licits penals punibles, sustentats en suposades relacions de "poder" mal entès d'algu sobre l'altre.

Martín L. ha dit...

Gràcies Trifó per aquest i d'altres comentaris teus.
Tots sabem que de llops n'hi ha de tota mena, no tan sol ataquen amb violència física, l'atac verbal i pressió psicològica som d'altres estils que tenen, i en nombroses ocasions per rols o per qüestió de contractes o escales de poder, no podem fer us de les lleis; és per això que dic que no es fa prou per radicar el problema. Tot és molt complexe,ho sé prou, però, si féssim un pas i a escola l'Educació per la Ciutadania ensenyés a respectar-nos com a persones els uns als altres i a dialogar; o que les grans Religions fomentessin el respecte als membres de les altres Religions o persones que pensen diferent, enlloc de polemitzar i crear "bandos"; o féssim un pas més i diguem el que pensem al llop sempre amb respecte i sense por; o féssim més passos i cadascú en la seva especialitat aportes una solució eficaç... potser podria assolir la nostra societat la fita de radicar llops i anyells devorats.
Per això dic que és necessari que ens impliquem tots.

Salut.