01 de maig 2008

Pobresa

Els darrers informes indiquen que només un de cada tres ciutadans que passen penúries aconsegueix millorar la seva situació econòmica, i que el fracàs escolar dispara el risc de caure en la misèria, segons els experts; però, jo crec que hi ha d'altres factors que els experts obvien o no s'hi volen involucrar perquè cadascú es lliure de donar l'educació i capritxos que cregui als seus fills.

Tampoc soc la persona més indicada per fer anal·lisis ni prejudicis de ningú, però, tot mirant un programa que s'emet els divendres a Quatro anomenat "Ajuste de cuentas", he pogut arribar a la conclusió que el pitjor dels pous on pot caure una família d'obrers (tot i que alguns per tenir un bon poder adquisitiu no s'ho consideren pas) és amb el consumisme. Petits luxes, vacances, estar a la darrera amb tecnologia i moda, sortir amb excés, regals, ser més que algú altre... tot un seguit de nous costums que augmenten a mesura que entren més diners, i que no ens podem estar si aquestos deixen de tenir el mateix valor perquè el dia a dia puja més ràpid. (Dic família perquè és en aquest nucli de persones on ha d'iniciar-se l'educació de l'individu, i una "família" també pot ser un centre d'acollida o una residència per orfes.)

Els protagonistes de cada programa estan amb situació crítica, alguns amb perill de perdre la casa i tot, però, pots veure que tot i semblar que "d'aquesta a viure a sota d'un pont", encara hi queda una esperança. Un grup expert amb finances assessoren a les famílies que volen fer el que calgui per no acabar al carrer, però, al programa l'assessorament pels afectats és gratuït.

I jo pregunto: si malauradament les coses pinten magres en els propers anys per la classe obrera, perquè als departaments de Benestar i Família no es crea una oficina d'Ajuda i Assessorament Financer per aquestes futures persones, que tenen minsos ingressos econòmics o simplement algunes han gastat sense control, que arribarà el moment que no podran pagar res? crec que seria interessant per elles i pel país que s'evites com fos que aquestes persones arribessin amb aquestos extrems.

No podem fer que tota la gent miri aquest interessant programa de Quatro, tampoc podem influenciar sobre ningú i dir-li que ha de gastar menys... però, penso que les institucions, essent conscients del que vindrà amb poc temps, ja s'haurien de moure i crear i promoure un tipus d'oficina per oferir aquest assessorament a qualsevol ciutadà; el mateix conte corrent de cada qual ja els farà desplaçar.

NO haurïem de permetre que augmentes mai més el llindar de pobresa enlloc.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser el temps et doni la raó, però la societat de l'oci que va prediure Karl Marx, més l'efecte pervers del mercat, és a dir el Consum, que no ho oblidem és voluntari, més la manca de poder adquisitiu dels salaris, respecte dels beneficis empresarials, o en el nostre cas, per l'efecte pervers (causat pel mercat) de la nostra enterada a l'Euro de manera que el que costava, un diari per exemple 100 pts va passar en un dia a costar-ne 166,386, ha deixat una societat empobrida, una classe treballadora, empobrida que rep, però en temps de vaques magres. Això que proposses segurament no serà necessari, perquè la recessió no és una crisi és això un reequilibri, on el creixement de prop del 4% de la nostra economia s'iguala al creixement tipus de l'economia europa +/- 1,8, i per tant un cop el mercat s'hi adapti, queda resolt el tema, però la teva proposta podria ser un bon element de discussió a nivell local, ahir m'ho deia una senyora al carrer: "a LLeida tot està més car", val a dir que recordo a ATenes quan hi va haver aquest argument hi va haver una vaga de consum, podriem nosaltres? Felicitacions per la reflexió

Martín L. ha dit...

Gracies per la teva reflexió a gran escala, però, jo parlo de poca escala, de gent que no entenc res de reflexió de mercats ni res d'això, gent que vol viure el seu dia a dia i , pel motiu que sigui, entra en una roda que no en sap sortir sol. Et recomano que miris un cop aquest programa i veuràs a que m'estic referint.
Salut.

Anònim ha dit...

T'entenc, t'entenc, però cada petita escala fan el gruix, i difícilment un problema existeix si no demostrem que afecta a més d'una persona, quan només amb una n'hi hauria prou per actuar. Miraré el programa que m'indiques Farizada.