10 de juny 2008

10 hores al dia!...

Treballar de dilluns a dissabte deu hores diàries i ho troben molt normal!... això és el que estan defensant molts països de la CE que facin els metges i, el més trist, és que es queden tant amples i els estranya que hi hagi algú amb contra; no deuen conèixer que és la negligència mèdica produïda per l'esgotament mental del professional afectat...
Fem números: vuit hores de dormir, dos hores de desplaçament (sempre i quan no trobi cues), dos hores per dinar, una hora escaig per pauses, esmorzar i berenar, deu hores de treball, tot suma vint-i-tres hores, total que li queda una hora, dues si es treu una de dormir, per sopar i estar amb la família...
Bé! anem molt bé! d'això és diu benestar social i bona qualitat de vida, treballant tot el dia i alguns per no res, si a tots ens fiquen horaris similars, a veure qui tindrà temps d'anar a comprar qualsevol cosa, fer un beure, sortir de disbauxa, ficar-se "guapo", etc... ?, un munt de negocis esperançats a que els fills de rics els vingui de gust entrar, perquè la resta de mortals estarem treballant per vés a saber el què, si tampoc ens quedarà temps ni per menjar. Accepto que importem coses de la Xina, però tampoc cal importar el seu estil d'explotar als treballadors.
De debò que desitjo més que mai que els nostres representants a la CE facin una argumentada oposició perquè hi hagi més països que s'oposin a aquesta inhumana decisió.

8 comentaris:

Albert ha dit...

L'Europa social , està desapareixent , i comença o torna a estar governada per la dreta guardiana del empresari.
França va tindre greus conflictes quan van impossar les 35 hores laborals, i la dreta , que ara els governa, va atribuir el descens en la iMportància en el món de França.
A qui no compta la qualitat de vida, importa quantes hores produeixes per al teu empressaris, per al teu país.
Patètic, potser si venen maldades, amb pujades al petroli, al menjar, euribor pels nuvols, i ara ens toca fer més hores a la feina, quina és la solució.?¿?¿?¿?¿?.....FER-NOS FUNCIONARIS.

Anònim ha dit...

Potser no, Albert, el que Martín ens adverteix és que ara, la nostra societat és aquella que va predir Marx (Karl) als Grundisse, els manuals d'interpretació de El Capital, la societat de l'oci, la societat "postindustrial" o aquella que en sociologia qualifiquem de postmoderna, de fet aquella que "utòpicament" podria assumir la revolució. Potser no cal establir revolucions en clau segle XIX però, admetent que calen correccions al new deal del segle XX, és evident que els models neo-liberals (en lo econòmic) defineixen un culte no ja al mercat sinó a la cultura de la capitalització a costa del valor afegit en el treball, per tant ens cal una oposició forta, racional, però ametent a la racionalitat i el reformisme, no al retorn al conservadurisme tatcherià, no creieu?

Martín L. ha dit...

Gràcies a ambdos per enriquir aquest post amb les vostres percepcions.
El que em sap greu és que la feina de funcionari sigui directament proporcional amb "fer el manta",però, això no hauria de ser així, comencem nosaltres mateixos per recliminar a aquells que ens diuen "estic de funcionari i no foto res" a sobres amb xuleria, els hi estem pagant un sou, treballen per nosaltres, i si ells no es velluguen, les institucions públiques no van de cap manera, i no som conscients que el sistema no rutlla, en moltes ocasions, pels nostres envejats colegues funcionaris que no donen cop i encara som tan il·lusos d'envejar-los.
Pensem-hi!.

Albert ha dit...

Doncs, si , està clar que no tots els funcionaris, son uns mantes, no caurem en aquest topicàs, però conec molts funcionaris, i tal com dius el sistema no funciona.
Enveja, ?¿? doncs si, amb el temps t'adones, que la vida son 4 dies i no et pots passar 3 treballant, ha d'haver quelcom més, i no em puc queixar ja que tinc una bona feina , m'agrada, però al final del dia penses , quantes hores he invertit avui,en coses suplerfues....

Anònim ha dit...

tens una solució Albert: venerar al déu de les petites coses, segur que sabràs entendre aquest missatge, oi?

Martín L. ha dit...

T'agrada la teva feina!... no saps la sort que tens, ja d'entrada, amb treballar amb el que t'agrada, passaras hores, però, valora més el que disfrutes fent el que t'agrada, que no pas les hores invertides fent-ho.
Els funcionaris també fan les seves obligades hores, però, si és limiten a explicar tant sol la part bonica que saben que desperaran envejes, tot canvia, fes el mateix!, explica tot el que disfrutes treballant en allò que t'agrada, i el poc que t'gobia fer-ho, i qu no pateixes extres fent-ho, i el sou (sense les retencions, esclar, que així puja més i de fet ho cobres)... perquè no pas tots els funconaris tenen el souas del que farden, la meva parella que està en una botiga i fa finançaments n'ha vist més d'una nòmina i no entenc de que farden i apnderen tant...
Gaudeix al límit del que has aconseguit i tens, i lluita fermament, sempre argumentant i tocant de peus a terra, pel que vols per tots.

Albert ha dit...

Que ni puc estar d'agraït amb vosaltres amb aquestos consells que em doneu, els hauré de guardar en una capsa, per el dia que els hagi de menester.
Moltes gràcies companys !!!

Martín L. ha dit...

Gràcies a tú Albert per estar a l'altre cantó de la xarxa i voler-nos llegir, per la meva banda m'agrada la gent com tú, que vol millorar dia a dia i no refussa apendre de tothom; tots tenim coses a apendre de tothom i alhora tots tenim moltes coses per ensenyar, ningú és insignificant en aquest món, malgrat hi hagi gent que disfruti humiliant-nos hem de sentir-nos segurs i no permetre que ens facin callar, això si, respectant en tot moment i deixant de banda les males maneres que puguin tenir els altres, tard o d'hora tot passa factura i es cobra el seu preu.
Salut i República.