04 de juny 2008

15 dies en el paradís

15 dies desconnectat del món real i atrafegat tant sol en les teves coses donen molt que pensar, reflexionar i per tornar a aprendre.
Sí, tornar a aprendre que el viure constantment emprenyat no ens ajuda en absolut, ens manté en un cercle tancat, en un bucle on la nostra màxima aspiració és alimentar aquesta ràbia, com si fos una mena de droga que reclama la seva dosis diària, per sentir-nos cada cop més i més emprenyats. Amb aquesta aptitud, que és ben lliure de ser triada per qualsevol persona, passem de ser actius a passius, tant sol critiquem, abandonem completament el nostre privilegi de raonar i avançar en el temps aportant sol·lucions a qualsevol problema que ens pugui sorgir, perquè, recordem que els problemes ens els creem nosaltres sense fer anar aquesta capacitat raonadora que ens ha donat la condició d'espècie animal inteligent.
De cara a un futur on les coses sempre pinten magres hauríem de fer la seriosa reflexió de que volem fer en la nostra vida i que volem aconseguir al nostre entorn i replantejar-nos que el fet d'estar emprenyat de debò no ens ajudarà en absolut a avançar; la vida és fa amb el pensament positiu, la resta és restar mort.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ben retrobada Martín, la xarxa t'anyorava. Quanta raó tens! De que ens serveix l'odi i la ràbia sinó és per endinsar-nos unamica més en la foscor, en lloc de venerar la llum?