07 de juny 2008

Cínics versus cínics

Ens explica l'historia que un dia Alexandre el Gran, que volia conèixer Diògenes, es va situar davant de la bóta on es refugiava el filòsof, li va dir que li demanés el que volgués, i Diògenes li va contestar: "et demano que no em tapis el Sol".
Diògenes proclamant el seu estil de vida retornant als nostres orígens com - la vida dels gossos -, realitzava totes les seves necessitats en públic, totes, exhibint davant tots, fins al punt de la provocació i l'arrogància, la seva llibertat d'acció (anaideia) i la seva llibertat o franquesa de paraula (parrhesia). L'ostentació d'aquestes postures extremes i radicals va donar lloc al sentit pejoratiu de la paraula cínic: el que obra malament i fa ostentació d'això.
La Síndrome de Diògenes està relacionat amb un desordre del comportament caracteritzat pel complert abandó personal i social de l'individu, i per l'aïllament voluntari a la llar, acompanyant d'un cúmul d'escombraries, trastos o diners.
Però, jo discreparia d'aquesta definició i aquesta síndrome li aplicaria a tot aquell que fent-se passar per gran treballador, gran persona, gran professional, gran entès... sense ser-ho, fa tant sol el que li dicta la seva consciència, fent cas omís a la resta de proves i opinions que li demostren el contrari o que li diuen que la seva conducta és inadmissible pel lloc que ocupa en la societat, tot humiliant a qualsevol que ossi dur-li la contra.
Al nostre voltant en solem trobar massa sovint amb persones que obren malament i a sobres es senten importants per actuar així. La llibertat d'acció o franquesa de paraula no ha de ser mai interpretat com el poder per humiliar o fer moving als altres.
Si fóssim conscients que en una societat individualista el respecte envers als altres disminueix, potser ficaríem un xic més de voluntat per ser educats i conservar les bones maneres quan ens relacionem amb la resta de la humanitat. Jo ja ho estic intentant, però, els cínics fan treure el meu cinisme i no penso deixar que ells sempre guanyin.

3 comentaris:

Trifó de vernet ha dit...

Els cínics, amiga meva, una casta de filòsofs de l'antiga grècia ens deixen l'amor a la senzillesa, a les petites coses, a tot allò que fa transcendent la vida mateixa, "no em tapis el sol" digué, davant d'Alexandre. Quin bell post. Isahia Berlin ens digue que hi ha la llibertat negativa i la llibertat positiva, en resum, que topem amb la llibertat dels altres per trobar el límit de la nostra llibertat de la llibertat "de" la negativa o la llibertat "per a", si llegim, si escoltem als clàssics, i com ells ens carreguem d'aquella paciència que dona la netedat de consciència farem un món millor, si sucumbim en la foscor i en la ira, fem un favor, i gran, als oportunistes, que en la història sempre hi ha hagut, no creus? que en penses?

Martín L. ha dit...

Efectivament, els oportunistes sempre s'alimenten de la bona educació dels altres que no discuteixen per respecte... però, en part som culpables, perquè ser respectuós no té res a veure amb tolerar qualsevol actitud i romandre passiu, d'aquesta manera tant sol ens convertim amb còmplices i futures víctimes dels anomenats oportunistes.
Hi ha moltes maneres de demostrar disconformitat sense fer us d'ofenses, menyspreus, atacs, movings, extorsions, burning up...
"Et demano que no em tapis el Sol" és tot això l'únic que hem de demanar, i amb sentit metafòric és el mateix que dir "respecta la meva vida".

Trifó de Vernet ha dit...

coincideixo amb la conclussió, potser no amb l'anàlisi, en tot cas si, hem de demanar que no se'ns tapi el sol