2.0 Política horitzontal

El Mestre va preguntar: «Zigong, penses que sóc algú que aprèn moltes coses
i després les acumula?»
—«Sens dubte; per ventura no és així?»
El Mestre va respondre: «No. Amb un sol fil les uneixo totes.».

De les Analectes de Confucio he estret aquesta ensenyança que em serveix, a mena de resum, per explicar el que entenc com la blogosfera política. Una sèrie consecutiva de blogs personals, que mitjançant l’autocomunicació de massa, la qual en Manuel Castells descriu als seus treballs, interrelaciona coneixements d’experts i no tant experts amb política per fer crear opinió i/o debat envers els diferents ideals o estils de governar o treball.

Però, per altra banda llegint un estudi escurat fet per José Antonio Donarie al seu blog: http://don-aire.blogspot.com/2008/06/la-cberpoltica-cansada.html i del qual apunto la conclusió final:” Blogs desconnectats, estancats, autistes i masculins. Són els símptomes de la crisi dels blogs polítics catalans?. Està migrant la política 2.0 cap a noves formes de xarxes socials?. O potser la política 2.0 s'ha de fer fora de la política?. Tanco el blog?. Hi ha vida després de la mort?...”. M’adono que un blog pot ser una simple eina electoral més per un professional, per crear opinió en un sol moment de tot un procés polític, el propi...

Per sort per la resta de bloguers que si que intentem fer política 2.0 sense cap més interès que creure i involucrar-nos en el bon funcionament del nostre sistema democràtic, en Donaire tant sol ha mirat els blogs dels polítics coneguts de tots els ideals existents aquí a casa nostra, però, parlant de la xarxa virtual d’internet: en aquesta es pot mantenir un veritable debat polític horitzontal on tots, partint des dels nostres respectius nivells de coneixements, formació i implicació en aquest món, podem crear un “Parlament” 2.0 ficant la política en un mateix pla, on qualsevol pot dir la seva, i si convé, aportar idees o possibles solucions per si de cas algú de més nivell les pot arribar a aplicar. Alló que sempre hem volgut, els no professionals d’aquest món, ho podríem arribar a assolir prenent els nostres blogs com a púlpit i donant lloc a totes les veus dels comments rebuts, ni que aquestes siguin mals sonants, o no s’amollin al nostre parer; els grollers cauran pel propi pes per ser sentits, però, no escoltats, si el nivell puja ells mateixos se sentiran ridículs.

La política virtual no pot ser destruïda ni anul·lada, és un arma molt potent que els militants, simpatitzants i els polítics de debò (i em sap greu dir això darrer), l’hem de saber dominar per poder canviar bé l’estil de fer política del món real. Tot és, no tenir por a dir la teva que algú sempre t’escoltarà.

I fer política no és dir somnis sense arguments, s'ha de saber raonar i mantenir-se equilibrat. Si transmetem els nostres coneixements pràctics i raonables, d'il·lúsos que tot ho troben fàcil, o arreu troben conspiracions maquiavel·liques, haurà menys. La sensates és el que hauria de predominar en tots els blogs polítics.