05 de juliol 2008

....com ens agrada contradir-nos!...

Frases de Mario Vargas Llosa, que recentment va participar a l'acte de presentació del partit Unión, Progresso y Democràcia, i actualment ha signat el lamentable famós Manifest en contra de les altres llengües d'aquest país, pel cert, amb evident minoria, fent quedar com a víctima la més parlada arreu del món.

"El desafío mayor que tiene la cultura de la libertad, de la democracia en nuestro tiempo, viene de los nacionalismos."
... que dedueixo que aquest senyor no enten com a nacionalisme español un manifest que proclama això...

"El nacionalismo es siempre fuente de crispación, de confrontación y de violencia, y eso no excluye al nacionalismo que juega a la democracia al mismo tiempo que a la exclusión. Es, sigue siendo, el gran desafío."
... i ell ha escollit estar al bando dels nacionalistes que juguen a la crispació, confrontació i, i desitjo de tot cor que no arribi a la violència...

# "El nacionalismo, lo mismo el centralista que los periféricos, es una catástrofe en todas sus manifestaciones".
# "[...] Claro que es una enfermedad; en la práctica, un rechazo del otro porque es la aspiración completamente utópica de ir hacia sociedades racial, religiosa o ideológicamente homogéneas. Y eso no es democrático y, además, no es realista, porque todas las sociedades han evolucionado y se han diversificado extraordinariamente, que es lo que la globalización significa, un fenómeno del que nadie puede apartarse".
... i si aquest senyor pensa així: Perquè signa un manifest de descarada tendència nacionalista espanyola?...

D'aquesta forma de pensar i fer en José Antonio Marina ens instrueix força en el seu llibre La inteligencia fracasada "Teoría y práctica de la estupidez", Editorial Anagrama.

1 comentari:

Trifó de Vernet ha dit...

Tothom, en democràcia té dret a la pròpia opinió, el problema rau en saber si tothom sap el que vol dir democràcia i ser demòcrata i si quan es descriu als altres no s'està fent una descripció d'un mateix, segurament vevem tots plegats d'aquesta dualitat. Molt bon post-