05 de juliol 2008

Un Gran Dia

Recomano escoltar la música alhora que es llegeix:
Despertar-se cada matí dins la senzillesa de les persones d’un poble, petit o gran, tant se val, somriure als teus mentre esmorzes tot esperant que sigui un gran dia, com cada dia.
Sortir al carrer i agafar el mitjà de transport habitual per anar a la feina; desitjar un “Bon dia!” a tothom. Fer el trajecte tranquil, relaxat, observant com al teu voltant es va despertant el nou dia. Arribar a la feina i trobar les cares amigues dels teus companys tot disposats a emprendre la feina que toca fer en aquest, esperat, profitós dia.
Hi van transcorrent les hores de feina i complicitat amable entre companys, clients, personal, caps… fins que toca la pausa per dinar i t’adones que continua essent un gran dia….
Però, amb realitat no és així. Preferim les males cares a primera hora, el mal humor i remugar per les cues de cotxes, arribar a la feina i menystenir a tots els companys, a poder ser humiliant-los per semblar millor tot fent judicis de criteri ràpid sense ni tant sol parar-nos un instant a esbrinar com pensen… donar sempre les culpes de tot allò que ens passa a tothom, perquè, per descomptat que nosaltres mai tenim la culpa de res i no som els responsables dels nostres modals amb la resta, “ perquè si se senten ofesos per les nostres paraules tant sol és, perquè tenen molt poca autoestima”, tant se val que les teves paraules siguin cruels, la culpa sempre és d’ells, “perquè no t’entenen per tenir un nivell d’estudis més baix”... Ja veus quina excusa som capaços de donar! Com si l’educació i respecte als altres es donessin a les facultats..., “i si no t’entenen no és el teu problema”, sense adonar-nos que l’autoestima baixa la tenim nosaltres mateixos per haver de recórrer a rebaixar l’altre mitjançant l’ofensa per sentir-nos més forts, sempre hi ha formes més respectuoses per mostrar disconformitat amb l’oient i evitar conflictes absurds o crear-li falses opinions de nosaltres… Encara costa menys deixar a l’oient un “bon gust de boca” de nosaltres, ni que tinguem formes de pensar molt diferents.
Tant sol desitjo que el Gran Dia que parlava al principi ens arribi aviat a tots i despertem.

1 comentari:

Trifó de Vernet ha dit...

Un molt bon post, on reflexiones per tots nosaltres, en veu alta, aportant aquella pau i aquella serenors que es fa necessària i impresdindible, una oració al déu de les petites coses, diria jo. Gràcies-