30 de juny 2008

....i si haguès estat un altra?


El futbol no m'agrada, però, els aficionats suposo que reconeixeran aquest jugador, jo l'únic que sé a cop de vista és que demostra estar orgullós de ser Andalús i a la premsa no hi ha hagut cap mena de referència.
Perquè no podria ser sempre així?... No hi crec amb nacionalismes, però, si amb les persones i amb que els seus sentiments haurien de ser respectats i estar per sobre de qualsevol afer polític, i encara més, quant es parla d'un esport.

5 comentaris:

Albert ha dit...

està clar que hi ha un tipus de nacionalisme que està ben vist i un altre que no , independenmnet d'això, no trobo que tingués molt sentit, demostrar en aquest context d'espanyolitat una senyera, ja que aquesta té una simbologia que és antagonica a la festa española que s'està celebrant aquestos dies.

Anònim ha dit...

o no Albert, o no ho és d'antagònica....Tot és més pròxim del que els tòpics semblen voler allunyar.

Martín L. ha dit...

Albert, parlo de sentiments, parlo de colors, parlo d'esport, parlo de competició i no de rivalitats... creia que tu, i molts que pensen com tu sabríeu del que parlo. Tant sol d'esport a nivell europeu o mundial, única i amb exclusiva esport.
I com diu Trifò que tot sigui més pròxim...

Albert ha dit...

crec que hi ha coses que son inseparables, i sobretot en el futbol,quan un en un camp de futbol, per exemple es crida en contra dels catalans insultan-los, li podem dir esport¿?
quan jugen croàcia-serbia`, creus que només és esport el que passa a les grades.
Tal com dius sentiments , rivalitats, guerres, tot es bareja en el futbol.

Martín L. ha dit...

Malauradament, amb el futbol almenys, sempre ha estat com dius, i és això el que trobo trist... la competició pasa a ser lluita, i no va ser aquesta la finalitat inicial dels exports, aquesta era la finalitat del circ Romà.
A l'export les rivalitats polítiques s'haurien de quedar a casa, però, per banda de tothom.
Gracies Albert.