Aquesta tant sol és la meva visió particular dels fets, i presento, per endavant, el meu respecte envers les altres visions particulars.
Corria l’any 1701 i Felipe de Anjou (un Borbón francès...) com successor de la monarquia espanyola va anar a Barcelona on se celebraren Les Corts; els catalans li juraren fidelitat i el nou rei va jurà les Constitucions del Principat, un fet que no va efectuar, d’entrada cap rei de la casa d’Habsburgo (Felipe IV va trigar cinc anys i Carlos II no ho va fer mai).
No hi ha cap explicació plou aclaridora per la qual els catalans van donar suport més tard a l’altre candidat de la casa d’Habsburgo, Carlos, (casa que no es prenia pas gaire seriosament les nostres llibertats i constitucions) que també pretenia ser rei d’Espanya per evitar que la monarquia francesa esdevingués un imperi; potser va fer anar l’arxiduc Carlos l’argument del fet que, mitjançant el tractat dels Pirineus de l’any 1659, Catalunya va perdre el Roselló tot fent augmentar la galofobia… i heus ací que de cop i volta la tergiversació de l’informació va manipular les ments de les persones (el poble català) per interessos personals de la casa d’Habsburgo i Anglaterra, (com ho varen fer als seus països, temps desprès, Napoleó, Hitler, Mao, etc.…).
Però, per altra banda, el virrei assignat per Felipe V no és que hi posés pas gaire de la seva voluntat per calmar la tempesta, aquest demostrà tot el seu menyspreu envers les institucions catalanes i va desplegar una brutal repressió (res a veure amb l’opressió, i no tant sol parlen de diners, que afirmen alguns que sofrim els catalans d’ara, suposo que tindran els seus motius per fer aquesta afirmació; per descomptat que estic d'acord amb que s'ha de millorar el finançament, Ja!).
I això va provocar que entre 1705 amb l’inici d’una rebel•lió a La Plana de Vic fins al 1713 amb la retirada de les tropes imperials de Catalunya, és desenvolupes el conflicte intern de la Guerra de Successió Espanyola.
Amb el tractat d’Utrecht (iniciat al 1712 a Anglaterra), al qual va quedar exclosa qualsevol representació de Catalunya, es va posar amb evidència la prioritat que les potències internacionals donaven als seus interessos propis, per sobre dels compromisos adquirits prèviament (el que ve a dir que el poble de Catalunya no interessava a ningú, per això van acceptar que se li neguessin les llibertats i Constitucions, i es va rebutjar que esdevingués República; i encara hi ha gent ara que prefereix parlar amb anglès avanç que amb castellà!). Amb la signatura d’aquest tractat Felipe V sol es va comprometre a garantir la vida i els béns dels catalans, però, no pas les Constitucions que va jurar i que la seva defensa havia estat un dels arguments del front del Principat de Catalunya a favor de l’arxiduc Carlos (Ja veus!, el Carlos va fer creure als seus seguidors que l’altre rei no les respectava, i va ser ell qui les va jurar corre cuita per quedar bé… i sempre igual, tots critiquem en els altres els nostres propis defectes!).
Desprès d’aquesta retirada tot fou una resistència del poble enganyat de Catalunya per no perdre aquestes Constitucions, perquè, el nomenat rei Carlos III, la reina i qualsevol representant havien abandonat a la deriva a Catalunya (i encara hi ha ara els que defensen aquest "rei català?", que no deixaria de ser d’un altre país també imperialista).
I el 11 de setembre de 1714 és va posar punt i final a les llibertats i Constitucions històriques del Principat de Catalunya.
Ho vam perdre tot per les enveges i ànsies de poder de dos cases reials que no tenien res a veure amb el poble de Catalunya, si els ciutadans haguessin pogut gaudir de cultura de ben segur que encara les tindríem; no hem de permetre, mai més, que disminueixi el nivell d’ensenyament a les nostres aules i que l’informació de qualitat proliferi als nostres mitjans, és l’única via per la qual ens podem fer respectar com a poble, la de la cultura i el coneixement de tot i per tots.
5 comentaris:
Fantàstica exposició, però recordem a Catalunya al segle XVIII no hi havia llibertats, el model era estamentari, no hi havia drets, perquè doncs la dialèctica Borbons/Austries, on ha quedat l'esperit republicà? Potser ni els que diuen ser-ho ho son. Per cert Rafael de Casanoves va col·locar ambdós fills un al costat de cada bàndol, per això va poder morir de vell a Barcelona, com a Notari, mentre el cap del General Moragues romania empal·lat als molls de Barcelona.
Gràcies Trifó pel teu aclariment; aquesta és la versió d'un historiador italià, que ara no recordo el nom, que vaig considerar més neutral als fets.
Recordem que aquell a qui portem floretes, el mateix dia va falsificar el seu certificat de defunció i va corre a amagar-se a casa seva... com aquí a Lleida que li portem floretes a tres desconeguts i un capellà valencià... potser seria hora de fer cas a la història i rendir homenatge a qui, i als llocs que s'ho mereixen de debò (rectificar és de savis)... com va dir el Goebbels, repeteix una mentida tantes vegades com sigui necessària fins que esdevingui una veritat, i és això el que portem anys fent, creure amb la tergiversació dels fets reals, tot i estar ben documentat per arxius originals d'aquella època, i no volem corregir els costums errats per por a ser titllats de rucs, i es ara que estem fent el ximple realment, amb tots els meus respectes.
Absolutament d'acord i hi afegim una bandereta que....
Està clar que la historia, es pot explicar de moltes formes, i és pot distorsionar fins fer-la diferent i a mida del consumidor, això està clar, si no mira la generació de per exemple el meu pare, que va estudiar amb les "excelències" del caudillo, que per cert han donat el seu fruit, ja que hi milers i milers de persones que veneren a un assassí.
En fí, s'ha de vigilar fins i tot com es llegeix l'història, jo avegades intento llegir documents de gent de dretes, i la veritat és que no puc....em repugna la seva manipulació....
Per molt malalt que et posi llegir coses de gent que pensa molt diferent a tu, fas molt bé de fer-ho; és l'única via per la qual arribaràs a ser més objectiu i amb la qual aconseguiràs els arguments raonables i fonamentats per defensar allò amb el que creus i vols aconseguir (i no m'estic referint a ximpleries tipus: es que són imbècils; la imbecil·litat també s'ha d'argumentar, no som ningú per fer judicis i sentències exprés).
A l'igual que demanaria a gent que defensa la independència i no volen monarquia s'informin si els Borbons voldrien abdicar i tornar al poble català el seu Principat ( llegir la http://es.wikipedia.org/wiki/Commonwealth ) independència no vol dir ser automàticament una República, tot i que tots sabem que hi ha un sector independentista català que és monàrquic i no és ERC.
Publica un comentari a l'entrada