02 de setembre 2008

Conciliació familiar

Ahir em va sobtar una situació. Sempre havia sentit dir que un nen és capaç de distingir la seva mare entre un grup de dones semblants… doncs vaig comprovar “in situ” que avui en dia no és així.

Una nena que la duia el seu pare al coll en veure’m em va cridar “Mama, mama!”, de segur que sol va ser el fet de dur els cabells semblants.

Ho vaig trobar molt trist per les famílies que es formen en aquests temps; per motius de feina els nens no tenen el contacte que reclamen dels seus pares, per molt que aquests estan delejant per ells, les seves respectives feines acaparen tot el seu temps, i el més trist, és que han de resar, perquè no els hi manquin. Nens que no reconeixen als seus pares amb un simple cop d’ull... no vull ni pensar de com s’hagués sentit la seva mare en veure que la seva filla dubta davant de la primera desconeguda que va pentinada semblant.

No es pot culpar a ningú, perquè, per molt que es treballi per la conciliació familiar, sempre ens trobarem que els treballadors del comerç (la gran majoria dones) no poden reduir els seus horaris perquè, els que tenen d’altres treballs, sol poden comprar en finalitzar la seva jornada diària.

Com a molt es podria fer com als països nòrdics, jornades seguides o partides començant més aviat amb aturades d’una hora i a les cinc tothom a casa i les sis, com a molt tard, els “sacrificats” del comerç, almenys podrien gaudir tres o quatre hores dels seus fills.

8 comentaris:

Trifó de Vernet ha dit...

Haurem de ser apòstols de la desacceleració, doncs.

Albert ha dit...

Estem trillons anys llum de semblar-nos als països nòrdics en questions laborals i conciliacions familiars.
Avui en dia , la gran educadora de les criatures al arribar a casa és la tele, potser , a primer cop de vista ha confós a la seva mare amb tu, ha sigut per dècimes de segons, que el seu petit cervell l'ha fet equivocar, encara no té estipulada la seva imatge sencera al seu cap.
Estic segur que si hagués sigut una visió per tv, no hagués dubtat ni una mil-lèsima de qui era la seva mare.
Ës la desgràcia que tenim avui, qui els educa?¿?¿ i com surten després?¿?¿ si no que preguntin als mestres com de descarriats estàn aquests nens?¿?¿
Salutacions

Trifó de Vernet ha dit...

El món? Som nosaltres que contribuïm d'alguna manera, és cert que de vegades no podem fer-ho d'altra forma, però potser si som capaços de participar un sol instant de la vida, de viure-la tant intensament com sigui possible en cada moment i en cada cada circumstància, fins i tot amb el menor dels detalls, haurem fet una passa de gegant en el control i la desacceleració. Perquè no gaudir de la magestuositat de les magnòlies que creixen per recrear-nos els ulls, per exemple, al carrer Pi i Margall?

Martín L. ha dit...

Al carrer Pi i Margall no floreixen ni floriran mai les magnolies perquè els manca l'estima que ningú els hi te temps de donar, com als nostres nens, que tot i que le seves families els tenen com a centre de l'Uivers, com diu l'Albert, la gran mainadera, per obligació, acaba sent la TV.
Mentres no s'entengui la LOGSE i s'apliqui malament, com s'està fent, perquè ningú ha format als professors i segueixen el mètode tradicional completament incompatible amb l'ideal d'estudi amb el que fou bassada (Albert Balada ens podria informar amb precisió si fos tan amable), i els pares no puguin fer de pares, tindrem pesones del fuur enganxades a una pantalla i millor si pensen per elles (vease Wall-E)
Gràcies a tots dos.

Albert ha dit...

Dir-vos que desde el juny d'enguany , ha sortit LOE, que he tingut oprotunitat de llegir, i la veritat , m'he quedat perplex, ara la funció dels mestres serà educar a fer-los persones conscients amb el medie ambient, al respecte a latres races, a no maltractar...coses que penso que ja venen implicites en cada una de les persones, valors que ja venen "heredats" i que és la familia i la propia societat que han d'inculcar aquestos valors, la funció d'un mestre o professor, és ensenyar una matèria, no pas educar en el llarg cami de la vida.
De veritat, penso que desde el dep.D'ensenyament , no tenen clar quin és el futur de la mainada, ni dels professors, és una llàstima...

Martín L. ha dit...

No tinc fills, per tant, no soc la persona més indicada per opinar sobre com ha de ser l'educació dels fills, però, si que voldria comentar l'educació, bé, la poca educació que tenen molts adults (voldria creure que és per algún motiu), i el més trist és que són pares i els seus fills heredaràn la seva poca educació i comportament errat amb tots els aspectes.
Cert que els professor tant sol haurien d'ensenyar materies, però, ja que la societat no s'està encarregant d'implantar i fomentar valors i bones maneres, algú s'ha de dedicar a fer-ho, perquè, els mestres que han de doctrinar, als històrics problematics adolescents, ho tinguin més fàcil i no hagin d'agafar la baixa per extres i depressió; el que si sé és que cada cop és més dur tractar a adolescents per part dels professors.
Hi ha moments i situacions històriques que una bona idea es pot esdevenir el pitxor dels afers per culpa de tercers massa exaltats... però, en Ferrer Guardia no va pas tenir una mala idea i iniciativa: http://www.laic.org/cat/fig/index.htm
potser tan sol es va avançar en el temps.

Albert Balada ha dit...

El problema amics meus, i responc a la petició de Martín, és que la LOGSE va ser un bon intent de recuperar aquell esperit de la Institución Libre de Enseñanza que Fernando Giner de los Rios va inspirar i a banda va ser capaç d'inspirar tot el sistema d'Ensenyament de la II República Espanyola i que tants bons referents té, també aquí a Catalunya, que va esborrar i represaliar el franquisme. De fet doncs perviu aquella lliuta de les dues espanyes en matèria d'ensenyament, el model tradicional inspirat en el recurs metodològic de la memorització pura i dura i el model inspirat en la tradició de la Institució (I-.L.E.) que va inspirar aquella Llei, però potser no va saber ser interpretada i entesa com una recuperació històrica.

Martín L. ha dit...

Gràcies Albert Balada per respondre a la meva solicitut i contribuir a difondre el coneixement de tot plegat.