Germans en les armes
Aquestes muntanyes cobertes de boira són ara una llar per a mi, però la
meva llar són les Terres Baixes i sempre ho seran;
algun dia tornareu a les vostres valls i les vostres granges i mai
més cremareu en els desigs de ser germans en les armes.
A traves d'aquests camps de destrucció, baptismes de foc, he
presenciat el vostre sofriment mentre la batalla empitjorava;
i encara que em van ferir de mort, en la por i la inquietud, no
em vau abandonar els meus germans en les armes.
Hi ha tants móns diferents, tants sols diferents;
i nosaltres tenim només un món, però vivim en móns diferents.
Ara el sol se n'ha anat a l'infern, la lluna cavalca alta, deixeu-me
dir-vos adéu, tot home ha de morir, però, romandre escrit en la llum
de les estrelles, i en cada línia de la vostra mà, estem bojos per
fer la guerra contra els nostres germans en les armes.
Si fóssim capaços de saber-nos trobar a nosaltres i deixar-nos de vanitats, arrogàncies i ser egocèntrics, potser no caldria ser germans en les armes, i alhora ser germans en les armes per ser més justos amb tot.
03 d’octubre 2008
Brothers in Arms - Dire Straits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El valor de la senzillesa, de la paciència, de la humilitat, viu de manera distinta a com s'ha afrontat el desenvolupament social fins ara, una carrera desenfrenada de consum i materialisme, on la espiritualitat i la raó, el pensament i la idea han estat "vilipendiats". Quantes vegades no hem sentit, no penseu,i el no pensar és la justificació de com la gent, determinada gent, només es preocupa per ella mateixa, sense importar-li lo més mínim la sociedad, aquella que conformen totes i cadascuna de les persones que la formen, amb els defectes i virtuts que d'ella mateixa se'n deriva. Vida calma!!!
La culpa no és del consumisme, més aviat de l'individualisme.
Cada qual amb els seus diners pot fer el que li plagui o el que pugui amb el seu pressupost; però, el creure que "estem sols" en aquest món i tot rutlla per complaure'ns és el que fa mal a la resta de la societat, si els que tenen "fossin companys d'armes" dels que no tenen, i els que no tenen també ho fossin dels que tenen, es podria arribar a l'equilibri social i just universal.
Publica un comentari a l'entrada