Amb aquesta cançó d'esperança vull donar la mà a totes aquelles dones que, en silenci, es troben indefenses com a nens davant dels, maleït el dia que van dir "si, vull!", seus tirans marits o parelles.
Cert que la violència de gènere engloba a tot indefens, però, sigui per motius religiosos, sigui per educacions absurdes d'obeir en tot al marit (això no és respectar, això és acceptar ser esclava), sigui per por, sigui per ments anul·lades per constants ofenses i menyspreus, sigui pel motiu que sigui, son més nombroses les dones.
Com la meva parella i jo hem triat no tenir fills, ignoro quin contingut té l'assignatura de Ciutadania, però, m'agradaria que hi hagués un profund treball de conscienciació del veritable respecte envers les persones; els tirans no han nascut així, el transcurs de les seves vides els ha transformat i s'haurien de detectar i corregir a temps, pel seu bé i el de tots; i les dones víctimes ideals pel seu tarannà d'aquestos tirans, tampoc han nascut així, l'educació de protecció que han tingut les fan cercar sempre aquesta absurda protecció, els pares també s'equivoquen de forma inconscient al voler protegir en excés als seus fills/es. Són els fills/es els que han de viure la vida i fer-se forts veient la part dolenta i la bona que els ofereix el seu decurs, si tot sempre és bonic i tenen a un "superior" que els protegeix, quan arribin a la realitat les puntades seran més fortes, i davant d'aquesta indefensió, les dones sempre cercaran al seu defensor, que massa sovint sol ser un maltractador.
Vois sur ton chermin- los chicos del coro
Mira en el teu camí als nens oblidats, perduts; dóna'ls-hi la mà
per portar-los a un altre matí.
Sent al mig de la nit la ona d'esperança ànsia de viure.
Sender de glòria
Alegries infantils, oblidades, esborrades massa aviat.
Una llum daurada brilla eternament al final del camí
Sent al mig de la nit l'ona d'esperança ànsia de viure.
Sender de glòria
Mira en el teu camí als nens oblidats, perduts; dóna'ls-hi la mà
per portar-los a un altre matí.
Sent al mig de la nit l'ona d'esperança ànsia de viure.
Sender de glòria
25 de novembre 2008
57 i pujant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
NO hi ha esperança ni voluntat de rehabilitació, cal ser intransigent amb el "delicte" i si cal que aquest procés rehabilitador es faci, que sigui entre reixes per als maltractadors i no ho oblidem, en molts cassos, assassins, no té un altre nom.
No estic parlant de rehabilitació, en absolut, si et fitxes, estic dient que es s'han de corregir els modals quan se hi es a temps, es a dir, quan son petits i estan forjant el seu caràcter; ara ja es tard.
Sembla que per fi s'està posant fil a l'agulla... els fills d'aquests, ja no veuran tant normal aquests maltractes, ifalta de respecte.
Molt maco el blog!
Moltes mercès Agnès pel teu comentari, torna sempre que et vingui de gust i comenta tot allò que vulguis, dialogar entre les persones és la clau per trobar el respecte que tant ens manca en aquesta societat, i que sigui un fet que poc a poc, si cal, deixi la gent de trobar com a quelcom normal els maltractes entre les persones.
Publica un comentari a l'entrada