05 de novembre 2008

Senyor Felip Puig, sempre son els actes i no les paraules

Amb tot el sentit avui sobre la victòria d'Obama em quedo amb la crítica indirecta que ha fet el Senyor Puig a les nostres paraules de "Fets i no paraules" tot argumentant que tant sol han estat les paraules d'Obama les que han movil·litzat a 55 estats perquè anessin a votar.
Obama va triar un barri baix de Chicago per fer d'Asistent Social a famílies i persones de baixos recursos; temps desprès, les necessitats d'aquelles persones el van motivar a estudiar per advocat i no tant sol va ser un alumne destacat ans que va ser el primer President de color d'una reconeguda publicació universitaria d'aquest país (diria el nom però, no el recordo); aquest prestigi i les bones qualificacions li donaven l'oportunitat de treballar amb els millors advocats d'arreu, però, ell va triar tornar al barri de Chicago que el necessitava tant i al seu sou escas que no el permetia de vegades ni comprar sabates. Tot anava malament per la gent sense veu i va donar suport a un Senador, que els mateixos demòcrates deixaven de banda, però, ell no tant sol seguia allí per la causa ans que es va ficar amb política per donar veu als que no son escoltats; no era ningú i va convencer, aquí és cert que la seva paraula va tenir poder, però, quatre anys de Senador no eren prou per convencer tot un país enfront algú tant fort com la Hillary Clínton, i van continuar els fets, llavors tots aquells que van veure el seu treball, la seva preocupació Els Seus Fets, el van ajudar a fer-se fort, i es el producte de la seva dedicació el que li ha donat la victòria, si sol haguesin estat promeses ningú l'haguès recolçat, si sol haguès treballat per uns quants amb diners, tampoc l'haguès recolçat tota la classe obrera que no son pocs...
I com a resum diria al Senyor Felip Puig, com cristià practicant que deu ser, " Són els teus actes els que et jutjaran...".

2 comentaris:

Trifó de Vernet ha dit...

Quina reflexió més acurada, amiga meva, però aclarir-te que el que va estudiar va ser la Llicenciatura de Ciències Polítiques especialització en Relacions Internacionals i certament va fer el seu doctorat en Lleis (o sia Dret). Per la resta, un excel·lent post si m'ho permet!

Martín L. ha dit...

Gràcies pel teu aclariment, jo tant sol exposo el que recordo del documental que vaig veure aquest diumenge al Canal Història. Obviament, de moment no es cap Gandhi, tampoc cal dir més del que és, però, tampoc és algú al qui li hagin regalat tot i el "padrí" l'hagi col·locat al capdavant pel "Guapooo!..." que és.