18 de novembre 2008

Vull tenir la teva presència...

Vull tenir la teva presència vull que siguis al meu costat
no vull parlar del futur no vull parlar del passat.
No vull parlar d'aquests nens que estan tan desemparats
no vull parlar de la guerra no vull parlar del passat.

Vull tenir la teva presència vull que siguis al meu costat
No vull parlar de la lluita si no estem preparats.
No vull parlar de la lluita si no estem preparats.

Vull buscar un camí que no es trobi enfangat
no vull parlar del captaire no vull parlar de l'esclau.
No vull parlar però parlo i començo a estar ja cansat de molt bones
intencions sense lliurar res a canvi.


(Vull tenir la teva presència) No vull que donis l'esquena
(Vull tenir la teva presència) hi ha que prendre-s’ho seriosament
(Vull tenir la teva presència) prou de paraules
(Vull tenir la teva presència) busquem remei.
(Vull tenir la teva presència) Anem a fer el camí
(Vull tenir la teva presència) amb decisió i coratge
(Vull tenir la teva presència) sense pensar que el viatge
(Vull tenir la teva presència) arribi al seu destí.


L’he traduït al català perquè desitjaria que no quedes cap dubte sobre tot el que diu i queda desapercebut pel seu ritme tropical.
Massa sovint ens trobem en situacions d’eufòria semblant, que ens donem amb cos i ànima a bones propostes, intencions i idees, confiem cegament amb les persones que diuen aquelles paraules que tant ens agraden de sentir, i acabem per carregar tota la feina als que són al capdavant... i com estem d’errats!...
Sense la nostra presència als partits, a les associacions, als grups, als moviments, a les ONG’s... sense la nostra presència arreu hi ha poca força per poder arrossegar aquest carro anomenat Terra.
Posem més voluntat i deixem-nos de tant criticar.

2 comentaris:

Albert Balada ha dit...

Gràcies Martín, per saccejar sentiments, moltes gràcies per ser-hi i recordar-nos amb aquestes paraules que es pot treballar a partir del dia a dia, on la nostra presència és indispensable, malgrat tot, malgrat tot, perquè la nostra Terra, va més enllà de les organitzacions mateixes, tirar del carro en dius tu.

La teva conclusió final: posem voluntat i deixem de criticar, això és el que ens cal, el model del conflicte sobre el que se sustenta tot ja no és vàlid, la suma de voluntats, si que no és.

M'ha emocionat aquest teu post....

Martín L. ha dit...

Mercès Albert, com a politòleg saps millor que ningú que la política s'ha de treballar dia a dia amb dedicació i per tothom, que no tant sol en les pre i campanyes electorals; i que aquest "tothom" es la societat en si. S'hauria de trobar la formula magistral perquè aquest missatge i implicació formi part en la vida quotidiana de l'humanitat i radicar aquest individualisme que impera a tot arreu; m'agradaria poder ajudar en aquest aspecte, però, sou els professionals, politòlegs i sociòlegs, els metges per trobar la cura. Heu de fer Política, per curar el "mal" o manca de política en la societat.