Catalanisme del Segle XXI

Vaig tenir el gust de poder assistir a algunes trobades i conferències de Convenció pel Futur, organitzades per Nou Cicle, malauradament, degut a la meva obligació de compliment de contracte de treball com a obrera que soc, no a totes com m’hagués agradat poder estar present; crec en el projecte, però, el meu deure està primer, no es pot defensar una idea bona si alhora no defenses les coses bones que ja tens.

Ara la nova proposta és Conferència Oberta i a diferència de qualsevol altra iniciativa duta a terme per qualsevol partit (el nostre inclòs), aquesta estarà “formada per un 50% de gent del PSC i un 50% de gent que vulgui parlar amb els socialistes de qüestions que el puguin interessar” com la va definir el màxim responsable l’eurodiputat Raimon Obiols.

Com tot al llarg de la història ha de patir un obligat procés de renovació, però, aquest ha de ser coherent i amb cohesió, no es pot ni es deu fer refundacions unipartidistes sense tenir en compte la resta de pensaments dels ciutadans d’una mateixa nacionalitat. Pel Catalanisme del Segle XXI aquest és un procés molt seriós perquè ha de predominar el respecte entre les diverses sensibilitats i sentiments dels ciutadans.

No es pot ni es deu anar a l’Americana fent fitxatges estel·lars per la presentació del Show i alhora imposant el teu criteri i opinió com l’única veraç i reconeguda per tots els catalans... quina manca de respecte tant a la descarada és aquesta?, quina forma és aquesta tant poc seriosa de fer les coses?... no es pot ni es deu crear una mena de situació de Kaos tot proclamant que Catalunya està deprimida, perduda, destruida, invaida, ocupada, desnonada, explotada, descarnada, etc... (tot això i més ho he sentit amb boca i escrits a premsa de gent de CIU) per acte seguit intentar que et vegin com a salvador, més aviat, com a l’únic salvador del catalanisme, el Senyor de la Casa Gran s’equivoca, i molt, amb les seves tècniques de captació d’adeptes (no senyors! això té un nom i és molt lleig).

Per Raimon Obiols les coses no es fan així “davant la situació complexa que viu Catalunya cal una reformulació del catalanisme, la causa que ens aplega a tots”; catalanisme no és pas la defensa dels drets dels catalans de sempre per davant dels nous vinguts o els de fora que opinen... catalanisme és llengua, és cultura, és integració, és una forma de fer política, és voler continuar amb aquest tarannà diferencial i alhora respectuós amb tots i tot.

Una nacionalitat no ha de ser mai considerada com una mena de raça pura i millor que qualsevol altra, una nacionalitat ha de ser un distintiu més dels bons valors de les persones, sigui quin sigui el seu lloc de procedència.