13 de desembre 2008

Coldplay - Viva La Vida

Solia governar el món.
Els mars s'alçaven quan ho ordenava.
Ara en el matí escombro tant sol escombro els carrers que solia posseir.

Solia llençar el dau.
Sentir la por als ulls del meu enemic.
Escoltava com la gent cantava:
"Ara el vell rei està mort, llarga vida al rei! "

Un minut tenia la clau.
Al següent les parets es tancaven en mi.
I vaig descobrir que els meus castells estaven construïts sobre pilars de
sal i pilars de sorra

Escolto les campanes de Jerusalem sonant.
Els cors del Calvari Romà estan cantant. Son el meu mirall, la meva espasa i el meu escut
Els meus missioners en un camp estranger per alguna raó que no puc explicar.
Una vegada que saps que mai no hi va haver una paraula honesta.
Així era quan jo governava el món.

Va ser el vent boig i salvatge que va tirar les portes per deixar-me entrar. Finestres trencades i el so de tambors.
La gent no podia creure en el que em vaig convertir.

Els revolucionaris esperen el meu cap en safata de plata.
Sol una marioneta en una corda solitària Oh Qui podria voler ser rei?

Escolto les campanes de Jerusalem sonant.
Els cors del Calvari Romà estan cantant. Son el meu mirall, la meva espasa i el meu escut
Els meus missioners en un camp estranger per alguna raó que no puc explicar.
Sé que San Pere dirà el meu nom. Mai hi va haver una paraula honesta, però, així era quan jo governava el món.


Res que hi figura en aquest vídeo és perquè si, o fa bonic... ni tant sol el quadre de fons de La Revolució Francesa, ni la mà esquerra aixecada del Chris Martin, ni la lleugera idea que sembla estar dedicada a algú en especial, un titella, com si la cantes aquest en especial... ni la rosa del principi ni els seus pètals del final envaint la dreta.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com la V en sang en la samarreta, o la campana, o la sang sobre la boira..... res és per què sí, res!!!! Gràcies per aquesta reflexió musical Martín L.

Martín L. ha dit...

I si llegeixes sobre el Chris Martin encara et quedarà més clar.
És maca oïc? a mi m'anima molt, quan la vaig sentir per primer cop ja sabia que era de les de missatge, i no pas perquè entengués la lletra. Espero que a tu també t'aixequi l'anim.