La Superdona...

Fa uns mesos vaig rebre un d'aquestos pps que tant els hi agraden de reenviar a les amigues convergents del meu marit mentre es suposa estan "treballant" en el seu lloc de funcionaries i quasi sempre estan absents per qualsevol "depre" (Au!, ja ho he dit! rebentava si no ho acabava ficant tard o d'hora... si voleu us passo els E-mails i tot); aquest és tractava de descriure a la Superdona, us faré un breu resum: Dona, casada, amb fills, que treballa fora i quan arriba a casa continua treballant, etc., tot fent-li un gran homenatge, com si els hi fessin a totes sense descartar cap ni una...
No cal dir que em vaig enfurismar (recordem que als aquarians ens entra una terrible ira quan detectem una mentida), osia: que les dones solteres amb o sense fills, o casades sense fills, o casades que la seva parella col·labora a parts iguals en les feines de casa, o casades amb fills que no treballen fora de casa, separades, divorciades o vídues amb o sense fills, no som dones... a sapiguer que devem ser!.
Tot això ve al cas per la conferència que vaig tenir el gust d'assistir ahir a càrrec de la Diputada i principal ponent de la Llei de violència de gènere Esperanza Esteve del PSC; entre un pleg d'informació de molt interès, ens va recordar que un dels principals problemes pel qual la dona sempre es veu com la subordinada, i del qual no som conscients, és la voluntària acceptació que tenim la majoria, per no dir tots, dels diversos estereotips de la nostra societat... a banda que durant les legislatures de CIU mai es va fer res per les dones maltractades, i quan dic res, vol dir res!, ho deixo caure per si de cas les amigues feministes i convergents del meu marit ho llegeixen...
Mentre hi hagi pps que tirin "floretes" a les dones i aquestes les acceptin de bon grat... mai ens sortirem de tenir veritables polítiques d'igualtat, perquè, som nosaltres mateixes les que volem ser diferents i millors, i som nosaltres mateixes que els descobrim els nostres punts febles per "captivar-nos"...
És pot ser molt femenina i alhora ferma, no és pas incompatible, ser femenina no és pas sinònim de plànfida.
Dona si!, submissió, mai!. En tota rel·lació les parts han de tenir el mateix rol, mai ningú és més que ningú, per molts diners que guanyi o posició en la societat gaudeixi; tot és qüestió de saber respectar i fer-se respectar sense violència.